motxillers

2011-12-01T08:30:00.000-08:00

Des de aquest blog volem agraïr a la Diputació de Barcelona que oculti les nostres identitats!!

La Diputació oculta el nom dels 'motxillers'

Només facilita a Solidaritat els decrets oficials

La Diputació de Barcelona ha lliurat a Solidaritat els documents relatius al cas de les motxilles però no ha facilitat ni el nom dels implicats ni les quantitats cobrades per aquests.

La diputació només ha entregat al partit independentista els decrets oficials referents als complements salarials a determinats funcionaris, segons han confirmat a e-notícies fonts de SI. "Ho estem mirant amb els advocats i hem de veure si amb aquesta informació n'hi ha prou per presentar denuncia a la Fiscalia", han explicat.

"Només ens han fet arribar els decrets. S'escuden en la protecció de dades per a no facilitar-nos els noms ni les quantitats cobrades ni a nivell individual ni a nivell global", han afegit.

La Diputació ha lliurat la documentació sol·licitada, que s'ha entrat aquest dijous al Parlament, on ha quedat registrada al Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independència.

El passat 21 d'octubre, els diputats Alfons López Tena i Uriel Bertran van anar a la Diputació de Barcelona per a

sol·licitar la informació relativa al cas de les motxilles, fent ús de l'article 6 del Parlament de Catalunya on s'expressa que els diputats tenen dret a accedir a totes les dades i informacions de les administracions i institucions públiques.

En l’escrit de sol·licitud SI demanava informació referent a les actuacions que s’han dut a terme a la Diputació des de l’any 2000, mitjançant les quals s’atorgaven uns complements salarials a personal funcionari i laboral de la Diputació que, per motius organitzatius o aliens a la seva voluntat, se’ls havia cessat del seu lloc de treball.

2011-11-24T17:31:00.001-08:00

ALGUAIRE-PALMA-ALGUAIRE

Tot i que ens van fer un flamant aeroport al costat de casa, innecessari però no un aeroport fantasma, la situació familiar dels motxillers havia impedit fins ara utilitzar-lo.

Quan més trànsit aeroportuari tenia, amb conexions a Europa i conexions a Barcelona ;) els motxillers portaven una motxilla doble que no es podia facturar.

Aixi que aprofitant les moltes milles acumulades que anaven caducant cada any i un talonari de talons regalat perque suposem que ens devien veure molt apurats…fa uns dies vam decidir fer una escapada romàntica i motxillera.

Sortiem un divendres de tardor a les 13h des de Alguaire en un aeroport en mig de les obres que preparen la que esperem, aquest cop si, multitudinària campanya de esquiadors.

Ens ha sorprés agradablement veure un CRJ-200 d ' Air Nostrum ens estava esperant a la zona aire que haviem accedit rapidíssimament.

Per un costat és obvi que en menys d’ una hora serem a Son San Joan si no tenim restriccions en un aeroport colapsat per AirBerlin, per altra banda perdem una mica l' àurea d’ aventura al no anar-hi amb un turboprop ATR o DASH-8.

De totes maneres com erem unes 6 persones vam tenir una sortida per la 13 molt glamurosa amb una senyora dient que li semblava que anavem amb jet privat.

El vol ha estat molt plaenter, hem hagut de fer alguna espera però a les 14:00 llogavem un Fiat Panda i a les 14:30 ens sentàvem a dinar al mig de Palma… tot un luxe!

Un dinar de menú en un restaurant petit però molt bo.

Després de dinar un passeig pel barri gòtic, admirant les cases senyorials com les que es va restaurar el Matas amb el que treia del Palma Arena amb la ajuda de l’ Urdangarín…. i finalment a l’ hotel.

L’ hotel Dalí no és gaire recomanable. És lluny de tot, l’ exterior és força rònec, l’ interior no millora gaire i l’ esmorzar, una presa de pèl.

Per la nit aprofitem per anar a dinar al port en un restaurant amb una carta una mica absurda plena de proteina animal i sense res més per poder pair. De totes maneres em sopat força bé i un preu alt però no abusiu que ja és tot un repte.

Passeig després per fer baixar tanta proteina junta i cap a l’ hotel a descansar.

Al matí de dissabte hem aprofitat per fer una excursió de caminada pel parc natural de la
Dragonera, visitant un convent de monjos trapenses i fent una bona suada, que finalment s’ ha vist recompensada al poder anar dinar una paella a Ca’n Paco de Banyalbufar en mig de la Serra de Tramuntana.
Camí de corbes fins a Deià on em vist la casa on va viure tants anys l’ admirat Robert Graves, autor de Jo, Claudi. Alli és molt agradable passejar pels carrers i el cementiri i parar a mirar els preus de la carta del Restaurant La Residence, propietat de Richard Branson, aproximadament 80 euros per plat!!!

Després tornant cap a Palma, passem per Sòller a fer un suc de taronja, que té una fama guanyada tot i que no és la època. Agradable plaça i passeig.

La nit sopar de retiro després d’ un dia força intens.

El diumenge al matí, per no tornar a patir l’ esmorzar de l’ Hotel Dalí, anem a un lloc difícil de trobar però un tresor amagat amb totes les paraules.
Es la pastisseria de Can Joan de S’ aigo. Les millors ensaimades soles, amb crema, amb cabell d’ angel i amb sobrassada que els motxillers han tastat mai…com ho sabem?

Perque les vam menjar totes!!!

Tips que no podiem més, hem anat a animar els esforçats Maratonians de la TUI Marathon.

TUI és l’ operador turisitic més gran d’ Alemanya i en un lloc on hi ha Alemanys sota les pedres... doncs era d’ esperar que tot hi tingui relació.

Finalment hem anat a S’ Arenal a passejar per la sorra. És un lloc horrendo, però com és una època de poc turisme i el dia era perfecte ha estat molt agradable.

Finalment tornar el cotxet que ha fet un bon servei i dinar rapit d’ aeroport. A les 15h embarcavem ara ja força plens i a les 15:45h aterravem plàcidament a l’ Aeroport Lleida-Alguaire per la 31 que és la que té ILS CAT I i la més directa per a nosaltres. En 5 minuts de rellotge ja èram fora de l’ aeroport i quelcom que mai haviem viscut: en 10 minuts entrant a casa!!!

Una experiència que esperem tornar a repetir!

2011-07-07T05:51:00.000-07:00

COMO

Els motxillers hem fet una visita ràpida però intensa i motivant pels voltants del Llac de Como.
Arribant a l' Aeroport de Milà-Malpensa, s' ha de dir que força rònec, antic i sobretot molt mal senyalitzat.
Bé rectifico, no senyalitzat, directament. Pràcticament no hi ha res indicat. Tot plegat és un desgavell, però vam arribar i marxar sense cap incidència i on-time.
La ruta fou BCN-Milà-Londres-BCN. Tots els vols en BA, Business Class, com sempre a l' alçada, de moment Iberia no ha fet de les seves, la resta en Lufthansa Italy. Es tracta d' una curiosa companyia d' aviació doncs han trobat un nitxo de mercat on ningú l' havia vist i pel que sembla els hi va força bé.
Des de Milà hi ha un 80 km fins a Como que nosaltres vam fer amb taxi però que us recomaneu que feu en cotxe de lloguer, així podreu recórrer tota la zona de llacs.
Como és un llogaret preciós que dóna nom al llac en forma d' Y. El més recomanable és passejar per la riba alucinant amb les cases senyorials i probablement fer un recorregut amb vaixell. Ho reconeixem no és la filosofia motxillers, però com no tingueu un bon pressupost per llogar un vaixell, és la opció més econòmica.
Un dels llocs més recomanables de visitar és el arxifamós Bellagio. El nom recorda a discoteca carrinclona de la Gauche Divine o hotel-casino de Las Vegas, però res de tot això. És massa bonic, això passa en alguns indrets. És tant perfecte que sembla que t' estan prenent el pèl. Diries que algú ha passat el photoshop per allí, perquè no hi ha res que desentoni, tot és d'una perfecció gens real.

Lombardia com de costum protegit d' urbanismes eixalabrats, on la Lliga Nord sembla agafar força però on Berlusconi tot i que pot semblar mentida ha tret uns resultats brutals.

Després vaig patir un hotel molt lleig que a l' arribar podies anar esquerra hotel, dreta Motel, i que bàsicament des de la meva habitació només veia entrar i sortir cotxes en un aparcament discret...intrepreteu-ho com volgueu, però alló era el picadero de la zona en tota regla!
Aquella gent eren amables, però no estaven acostumats a tractar amb hostes diguem regulars.
D' aquells que van a les tres D....Dormir, Dutxar i Desayunar. Ells eren més de les tres F...
Doncs això no estaven acostumats a que un hoste els demanés que fessin una trucada per despertarlo a tal hora, ni a reservar un taxi per una hora determinada el dia abans.. tot això ho vaig demanar i ningú ho va fer.
La meva recomanació..MAI us fieu de que un hotel us faci una wake up call... ja porto massa llocs que bàsicament ningú ha trucat.
He de dir en el seu honor que l' esmorzar era de productes regionals, abundant i de qualitat, el cafè especialment.
Suposo que a la clientela habitual se li deu obrir la gana o deuen voler marxar amb el pap ple per si es troben la porta tancada de casa...
El viatge cap a Londres sense incidències, vam passar per les pistes d' Ascott que ja iniciaven els preparatius per la cel.lebre cursa de les pameles, i zones molt pijes ( posh en anglés, més que conegut pel sobrenom de Victoria Beckham), plenes de camps de golf i boscos verds.
Tothom estava que no cagava amb el Barça. S' ha de dir que els taxistes sabien de llarg molt millor la alineació del Barça que un servidor ( que tampoc és gaire coneixedor del tema, per ser sincers).
Com de costum Heathrow un cachondeo de obres i sobretot d' esperes... Moltes esperes.
Vam arribar amb més d' una hora de retard i això que vam guanyar temps en vol...
Fins aviat motxillers!

2011-02-12T18:34:00.000-08:00

STOP CORRUPCIÓ ALPICAT

Com diu la frase feta catalana i centralista, per cert, roda al món i torna al born, avui els motxillers deixen per un moment la motxilla ( aish!! si només fos avui!!) i ens dediquem a mirarnos el cul, mai més ben dit.

Com el motxillers combreguem amb el think global, act local, després de tant anar per aquests mons de Déu, avui toca una de local.

Alpicat rima amb impunitat van escriure el motxillers fa uns mesos en una carta al director que no els hi van publicar...ara fa un parell de setmanes, veuen uns cartells fotocopiats penjats pel poble...un semàfor amb tres paraules.

La alegria immensa de que no éram els únics que véiem que allò no podia continuar, que un alcalde no pot esperar a la porta del col.legi electoral per anar recordant antics favors, que les coses no es poden fer com si estiguessim dintre la cançó de Mano Negra:

Esta ciudad es la propiedad del señor Matanza
Esa joya, esa mina y esa finca y ese mar,
ese paramilitar son propiedad del señor Matanza
Ese federal, ese chivato, ese sapo al sindicato
y el obispo general son propiedad del señor Matanza
Buenas jineteras y alcohol estan bajo control
la escuela y el monte de piedad son propiedad del señor Matanza
El decide lo que va, dice lo que no sera
decide quien la paga dice quien vivira
Esa y esa tierra y ese bar son propiedad
son propiedad del señor Matanza
Y a mi ñero llevan pal monte
Y a mi ñero llevan pal monte
Y mi ñero que lo llevan y se van los que matan ¡pan pan!
son propiedad del señor Matanza
El decide lo que va, dice lo que no sera
decide quien la paga dice quien vivira
No se puede caminar sin colaborar con su santidad, el señor Matanza
Y a mi ñero llevan pal monte
Y a mi ñero llevan pal monte
Y mi ñero que lo llevan y se van los que matan pan! pan!
son propiedad del señor Matanza
A mi ñero llevan pal monte
A mi ñero llevan pal monte
Si lo tiro si lo tiro el basuco la mentira ...
¡Escuchalo buey! ¡su palabra es ley ¡Pou pou!)
Señor Matanza
El decide lo que va, dice lo que no sera
decide quien la paga dice quien sufrira
Esa y esa tierra y ese bar son propiedad del señor Matanza
Y a mi ñero llevan pal monte...
Esa joya esa mina y esa finca y ese mar son propiedad del señor matanza
Y a mi ñero llevan pal monte
Y a mi ñero llevan pal monte
Si no lo manda lo compra, y si no lo compra lo elimina
Y a mi ñero llevan pal monte

Esta clar que a Alpicat, gràcies a la democràcia, no te llevan pal monte, entre d' altre coses perqué el monte l' estan aplanant a base de bulldozzers...

Com pot ser? És prou complicat tot plegat, perquè el control afegeix burrocràcia, però que podem fer? el teixit caciquil és fort i resistent i necessitarem molta energia per trencar amb la impunitat...

De moment tota la força és a : http://www.stopcorrupcioalpicat.org/

2011-01-03T13:47:00.000-08:00

NORMES DE VOL-Manual de vol PPL

1) Takeoffs are optional. Landings are mandatory.
2) If you push the stick forward, the houses get bigger. If you pull the stick back, they get smaller.
3) Flying isn't dangerous. Crashing is dangerous.
4) It's always better to be down here wishing you were up there, than up there wishing you were down here.
5) The only time you have too much fuel is when you're on fire.
6) The propeller is just a big fan in front of the plane used to keep the pilot cool. When it stops, you can actually watch the pilot start sweating.
7) When in doubt, hold on to your altitude. No one has ever collided with the sky.
8) A "good" landing is one from which you can walk away. A "great" landing is one after which they can use the plane again.
9) Learn from the mistakes of others. You won't live long enough to make all of them yourself.
10) You know you've landed with the wheels up if it takes full power to taxi to the ramp.
11) The probability of survival is directly proportional to the angle of arrival.
12) Stay out of clouds. The silver lining everyone keeps talking about might be another airplane going in the opposite direction.
13) Reliable sources also report that mountains have been known to hide out in clouds.
14) There are three simple rules for making a smooth landing. Unfortunately, no one knows what they are.
15) You start with a bag full of luck and an empty bag of experience.The trick is to fill the bag of experience before you empty the bag of luck.
16) In the ongoing battle between objects made of aluminum going hundreds of miles per hour and the ground going zero miles per hour, the ground has yet to lose.
17) Good judgment comes from experience. Unfortunately, experience usually comes from bad judgment.
18) It's always a good idea to keep the pointy end going forward as much as possible.
19) Remember, gravity is not just a good idea. It's the law. And it's not subject to repeal
20) Always try to keep the number of landings you make equal to the number of takeoffs you've made.
21) The three most useless things to a pilot ?a) altitude above youb) runway behind youc) 1/10 of a second ago.
22) Helicopters can't fly; they're just so ugly the earth repels them.

2010-10-06T16:31:00.001-07:00

CARROS DE FOC. QUE SEMOS PERSONAS HUMANAS! (III)
La tercera i última sèrie de fotos de lluiment ( com si fos un concurs de sardanes).
Doncs això que aqui els tres que vam caminar amunt i avall...un pre-pare, un pare i un que no pensa en ser pare..de moment!
Hi ha ademés una foto molt interessant de totes les pastis, gels i demés porqueries que prenèiem per aguantar...com pensàveu que ho vam fer sinó?

2010-10-04T15:17:00.000-07:00

PAISATGES CARROS DE FOC (II)
Tot i que els paisatges ja valen caminar per allà dalt, és molt més que mirar per una pantalla d' alta definició, l' aire pur, la sensació de natura despiadada, el sentit que te la paraula refugi...
Molts montanyencs puristes menyspreen els carros de foc per ser una activitat comercial..però passa sempre amb els que es donen "d' especials" quan els invaeixen el seu espai gent normal i corrent mitjanament entrenada... de fet gent com en Kilian Jornet o la Mireia Miró que son uns autèntics " Master and Commander" tenen una opinió molt diferent, de fet en Kilian va viure a un refugi de muntanya quan era petit i la Mireia cada any treballa de guarda al Colomina...
La opinió d' aquests no te color al que em pugui dir un pelacanyes amb infúles de montanyenc...

Per donar una minúscula idea i especialment per animar als lectors a fer aquesta o una altra ruta similar de les que ja dedicarem un post a parlarne.. posem quatre fotos mal triades...

2010-08-19T17:19:00.000-07:00

CARROS DE FOC. RUTA DE REFUGIS (I)
Els motxillers han tornat a agafar la motxilla aquest estiu per posarse a fer un viatge circular.
Una ruta per tots els refugis de montanya del Parc Nacional d' Aiguestortes i Llac de Sant Maurici. Durant 4 dies hem estat deixant-hi la pell ( literalment la dels peus) pujant i baixant colls.
Els tres integrants de la expedició vam acabar amb alguna caiguda i magulladura, però vàrem aconseguir la fita marcada.
Ens sentim molt orgullosos de la samarreta que ens van donar que està reservada als finishers i sobretot del temps caminant, descansant al refugi o dutxant-nos amb glaçons...mmm...

Motxillers!!! La motxilla a l' esquena que és on ha de ser!!!

2009-04-24T02:01:00.000-07:00

NENS DE LAOS I CAMBODJA

Serà que un comença a veure's abduit per això de la paternitat...

2009-02-12T08:22:00.000-08:00

MITJANS DE TRANSPORT AL SUD-EST ASIÀTIC
Seguint amb el sistema de blogging per temàtiques, avui presentem els suggerents, segurs, còmodes i eficaços sistemes per traslladarse que tenen aquests pobles allunyats de casa nostra.
Podria haver recollit el guant que l' amic Babunski ens ha llençat des de lo-lleidata.blogspot.com i posar 7 mitjans de transport, però preferim fer un especial més endavant amb els 7 llocs que ningú es pot perdre si es considera un bon motxiller.
Solcar el riu Mekong en una fràgil embarcació passant per pobles on els nens es banyen sense problemes en aquelles perilloses aigues et fa pensar que potser fem un grà massa de sobreprotecció... aconseguim que els nostres fills no s' ofeguin, però que es passin la vida amb por o que infravalorin els perills al no haverlos patit mai...
No fa gaire gracia agafar avionets on veus que les rodes no tenen practicament dibuix i esta caient una tormenta tropical, però et curteix i t' ensenya que la majoria de les pors son sense fonament.
I que dir de l' absurditat del mon modern que disenya sistemes de transport que no et mouen del lloc...
Pot semblar mentida però els indoxinesos no tenen gaire problema per conduir en llocs aparentment caotics perque els hi manca una cosa que en aquest coi de pais ens sobra: mala llet conduint. Alli si un es posa pel mig i cap un costat i cap a un altre, no intenten el.liminarlo ni intenten passar davant de l' altre ni foten el morro del 4x4 mega SUV de torn.
Simplement passen i els altres deixen passar. Per cert això ens recorda un dia fa menys d' un any, on vam tenir una experiència desagradable amb un Audi Q7 i un Volvo XC90 conduits per energúmens al centre de Lleida, que creien que estaven portant un tanc Panzer IV en plena Blitzkrieg per la estepa rusa. El resultat va ser un petit accident sense conseqüències, dos pares de familia d' uns 50 anys pegantse cops al mig del carrer i un estat de nervis important...nosaltres purs mers espectadors, per cert!
Però gràcies a Déu que és obvi que hi ha gent amb cara i ulls com els de la Conxinxina!
No els hi calen carrils bici per anar tranquils amb dues rodes...no si n' em d' aprendre de coses...

2009-01-31T06:27:00.000-08:00

MONJOS D' INDOXINA

Aqui alguns exemples de Monjos Budistes Theravada, és a dir els del camí del mig.

Aquesta rama que és la més coneguda a Occident i està estesa sobretot pel sud-est asiàtic ( i Hollywood) ens parla que ni llençarse als plaers ni mortificarse serà la manera d' arribar al Nirvana.

Ja veieu que la majoria del temps els monjos se'l passen anant a recollir teca o fontent-se-la, perquè en realitat només menjen un cop al dia i s' ha d' assaborir bé. Tambè es toquen bastant els ous i de tant en tant resen una mica.

A Luang Prabang continua la tradició de cada matí a les sis, milers i milers de monjos surten en processó per la ciutat per a recollir les ofrenes dels ciutadans. Allò és el que menjaran aquell dia.

Tambè hi ha pobres que recullen el que els monjos els donen. És un caxondeo d' arròs bullit que va i ve a grapadets agafats amb les mans. Tot en silenci. I sense donar ni les gràcies, titu!

Els que no van de taronja, no son monjos, almenys en el sentit ortodox del terme.

Aquest son l' exemple més clar que la vida continua, almenys mentre no ens puguem alliberar de la roda de les reencarnacions! Om mani pane hum!

2008-12-23T03:35:00.000-08:00

En memòria del senyor Jordi.

Així és com sempre havia sentit que l' anomenaven els seus treballadors. Era l' època que a l' amo se li parlava pel cognom. Ell sempre va preferir el nom. Un nom peculiar per que a l' any 1921 no era un bon moment per batejar així.

Només puc dir les obvietats que tothom diu sobre ell, i l' ha conegut molta gent. Era una persona treballadora, que va crear riquesa i benestar a moltes famílies i que sobretot va ajudar a la cultura d' una ciutat de províncies de la postguerra i democràcia.

Ha estat un petit comfort moral per mi que un reportatge d' ell surti al Segre, la Mañana i La Vanguardia; que tot un alcalde de Lleida et dongui el pèsam entre singlots i llàgrimes als ulls, et deixa tocat però orgullòs. Però el que enorgulleix més és que els assalariats durant anys ploressin tant com el que més.

Potser el més destacat és que es va passar els 87 anys que va viure treballant. Però al contrari del que tenia predestinat Déu per nosaltres, ell mai ho va viure com una mortificació sinó com una interessant manera de posar-se reptes i passar-ho bé.

Disfrutava treballant al despatx i fora, pujant o grimpant escales de mans, parlant amb dos mòbils a la vegada...tot conduint, és clar!

Era, jo crec i mai res em va fer pensar el contrari, una persona íntegra, amb uns valors morals més avançats que els de la seva generació. No era especialment religiós, jo crec que ell no s' ho plantejava però diria que el podríem definir com agnòstic.

Tot i haver patit una guerra com a oficial..als 15 anys, cavant trinxeres i sofrint bombardejos constants, haver perdut i escapat cap a França per salvar la pell, haver patit penúries en un camp de concentració a Burgos on homes famèlics i maltractats es pegaven per un tros de pa i on no tenien les mínimes necessitats d' higiene, alimentació o abric cobertes... tot per haver defensat la legalitat vigent, per haver defensat el govern elegit democràticament, no tenien les seves paraules ni odi ni rancúnia quan ens ho explicava.

Va poder sortir-ne, per anar a fer de pagès i guanyar quilos ( de pes s' entén), amb molts esforços per part de la família, una família mal vista, arraconada, doncs el seu germà era Secretari de Joventut Republicana a Lleida, sinó tinc entès malament i bona part de la família eren d' Esquerra Republicana de Catalunya.

Ell treballant amb la seva família i a base d' esforç va aconseguir portar espectacles teatrals al Teatre Victòria, al Teatre Principal ( que amb els anys acabaria sent propietari), i cinemes de tot tipus, Catalunya, Bonaire, Rambles, JCA Alpicat i Valls...aquests dos últims iniciats en la seva vuitena dècada de la seva vida!!!

Però no només es va dedicar a la cultura, també al negoci de l' hostaleria, de la llana i els filats i va patir en la seva pell la primera de les crisis del teixit a Catalunya...

Però tot i que la feina i els negocis eren la seva vida i la seva passió, també va tenir temps per viatjar per tot el mon i per passar molts caps de setmana i tots els estius a Fondepou, una casa construïda amb ganes i temps on jo crec que era el lloc on es sentia més feliç. Es relaxava ( sempre connectat amb les recaptacions cada nit a través d' una radio de radioaficionat), i feia migdiades i feia parterres, més aviat feia algun parterre entre migdiades, i m' ensenyava una curiosa tècnica per a fer parets amb pedres que havia après fent trinxeres. Entre mig sempre m' explicava alguna vivència de la guerra que jo em quedava anestesiat escoltant. Jo he sentit amb ell el soroll dels bombarders feixistes apropant-se, mai se sap si en una missió de reconeixement o en una de destrucció.

No vaig entendre mai com podia ser que es quedés dormit assegut en qualssevol lloc i en canvi mai s' adormís conduint tot i que sovint ho feia a hores intempestives pujant cap a Fondepou.
Una cosa que em feia gracia era que mai bevia cervesa perquè deia que l' havia avorrit de tant beure’n quant era jove...doncs jo li vaig regalar el primer glop de cervesa, no se que en devia pensar...

També va ser un anti tabac de tota la vida i l' odiava. I això que no sabia que acabaria enterrant un fill per culpa d' aquest vici letal. Tot i així va saber reposar-se d' aquesta pèrdua i la de la seva dona en el transcurs d’ un any i mig.

Va estar atent a cuidar de la família tant be com va saber ( que no acostuma a ser fàcil pel que sembla) i va mantenir fins pràcticament els últims dies de la seva vida una actitut oberta i amable, atenta al seu voltant i als que l' envoltaven. Sempre li hauré d' agraïr que va ser un dels primers de la meva familia de rebre la meva dona com una més i la va integrar ràpidament com a néta, preguntant per ella i tenint-la en compte en tot moment com la meva companya.

Sempre "contentet", era una persona molt curiosa i interessada del que passava, cosa que em sorprenia sovint a la seva edat. No vull recordar les últimes setmanes de malaltia que poc tenien a veure amb l' home que he conegut durant 31 anys. El meu padrí era tot el que he explicat a dalt i suposo que molts dels que el vareu conèixer així el recordareu.

Tot i que només ell ho podria dir, jo crec que va tenir una existència feliç.

Descansi en pau, senyor Jordi.

El teu nét Jordi.

2008-12-13T10:51:00.000-08:00

MERCATS DE LA CONXINXINA

Com aquest viatge va ser intens i ple de fotos amb noms extranys, ens ha semblat millor anar-lo publicant per temàtiques i no de manera cronològica i per a que no perdeu l' interés en anar consultant motxillers començem amb una sèrie escatològica que a tothom repugna, però tothom acaba mirant de reull...decs!!

P.S. Però per si hi ha algún lector britànic jo encara diria més...delicious...

2008-11-19T06:46:00.000-08:00

LA CONXINXINA

Doncs pot semblar extrany, però els motxillers hem estat a la Conxinxina que en realitat és una zona entre lao i cambodia batejada així pels francesos. De fet tampoc es deia Laos sinó Lao, ni Indoxina, però aquesta pobra gent es deixien dir el que sigui!

Per arribar a Lao, tot passa per Bangkok, així doncs dit i fet, utilitzant la ja celebre frase d' aquest blog, motxillers si però tontos no, vam anar a aquella zona del planeta amb el que Alpicat en diuen de lujo. Ens vam embarcar en un vol de Thai, aerolinea famosa pel seu servei exquisit,que pel nostre gust, comparat amb Virgin Atlantic Upper-Class, no li arriba a la sola de la sabata, tot i que li dona 20 voltes a Iberia en cualsevol classe, en vol directe amb un Boeing 747-200, una sèrie que sincerament ja podrien començar a jubilar.

El nou aeroport de Bangkok, és ja en si mateix un lloc per visitar, net, ple de coses interessants per veure i no s' hi dorm malament del tot entre les cadires! Per cert Wi-Fi gratuit!

Volem llavors fins a Vientiane, la capital de Lao, tranquila, neta, interessant per la estupa real, però tambè pels bars i restaurants vora el Mekong.

De totes maneres ja estem en sobreavís, si et poses malament agafa una ambulancia i travessa el riu per arribar a Tailandia!

Aqui veiem monjos a patades, però encara en veurem més al dia seguent quan arribem a Luang Prabang, sincerament un lloc on ens hi quedariem a viure sense cap problema! Neta, ple de gent amable, vegetació exhuberant, pagodes, temples, palaus i... monjos per tot arreu!!!

Serà aqui on anirem a correr pels camps, viatjarem riu Mekong amunt per visitar unes coves sagrades, on per cert ens vam trobar un paio amb una camara de fotos amb estelada!

Tocariem la desagradable pell dels elefants i ens banyariem en unes cascades d' aigua fresca!

Tambè veuriem un centre de recuperació d' óssos maltractats i visitariem poblats de fumadors d' opi que vivien a les muntanyes treballant la terra a base de cremar arbres i que el govern havia obligat a baixar a les terres baixes per a que deixesin de fer anar una agricultura agressiva amb el medi.

El mercat de Luang Prabang? Ah! Doncs rates, larves, serps, grills, gripaus, ocellets, muricegs, esquirols i demés bèsties. Diuen que al Sud-Est asiàtic es menjen tot el que va per terra menys els cotxes i tot el que vola menys els avions!

2008-10-10T08:03:00.000-07:00

NEW YORK DE BAIX A DALT

Aprofitant la baixada de l' euro ( i moltes altre baixades), molts que conec estant anant a Nova York de viatge. Aquest resum el vam fer per a ma germana, és cutre, escrit rapit i en un llenguatge familiar, per dir-ho de manera que no sigui ofensiu al propi blogger.

Però creiem que pot ser útil per algú altre, així que dit i fet, blog this!

1) Down town, port i park de baix de tot.
2) Hi ha uns barcos per anar a illa de elis (superinteressant) I statua llibertat una mica caca pero bueno.
3) Podeu agafar ferry gratuit fins a la illa del davant staten island.
4) Per alla baix hi ha: tots els carrers que envolten a wall street, el super forat on hi havia les torres gemeles, passejar per alli es un spectacle.
5) Per alli baix cap al altre costat hi ha el pont de Brooklyn super xulo passarlo caminant I despres passejar per Brooklyn doncs hi ha una xulissima vista del sky line.
6) Nova york es molt segur excepte algunes parts del Bronx que s’ ha de tenir una mica de seny, res mes.pero son lluny I no crec que hi aneu per res.
7) Pujant una mica al riu Hudson hi ha el uss enterprise crec que es diu un superportavions molt interessant de veure.
8) Que mes? Pujant amunt doncs trobareu el crysler building molt interessant, tambè el empire state building que es recomanable pujarhi.
9) Tambè la estacio central que es molt tipica de moltes pelis
10) A la biblioteca publica de novayork ( a Madison ave crec amb la 40 més o menys) et fas un carnet de soci en 5 minuts I tens internet gratis I el lloc molt xulo.
11) Central park ( aprop hi ha el edifice Dakota que van pelar al lennon I el strawberry fields on hi ha una cosa del imagine I tal en honor al lennon sempre amb flors I tal.
12) Museus: MOMA (per mi basic), Metropolitan (basic) I un imperdible un amica amunt pero xulissim pq hi ha estatutes i sarcofags de la seu vella de Lleida, del monestir de les avellanes, de la vall d’ aran I tal…es el THE CLOISTERS ( molt bonic el entorn pq es lluny pero amb metro (crec que cap al carrer 200.)
13) Visita al soho, tambè al china town super xulo I al little italy cuidado els preus dels restaurants prohibitius alli, I tambè passejar per la 5a avinguda, entrar sense vergonya al tifanys I al trump tower, lujo total, Madison ave, I molt interessant el Rockefeller center molt bonic. Macys tb es xulo per comprar o mirar.
14) Basic broadway (preus prohibitus)
15) Tambè compres per una zona que no recordo pero plena de megabotigues de roba I tal, una mica a descobrir caminant molt.
16) Per la zona de les avingudes a, b, c hi ha molts baretos I tal molt divers.
17) Hi ha una plaça tipica que ara no recordo el nom (times square?) plena de estudiants I tal, zona molt bona per comprar menjar xino o japo take away I dinar a cualsevol puesto pel carrer com fan el 90% dels novayorkesos. Hi ha zones amb cadires I taules.molt recomanable.
18) Si podeu pilleru entrades o aneu a veure el Madison square garden
19) Barri de Chelsea tot gays passejant amb gossos grossos. Interessant.
20) Experiencia unica anar a correr per central park hi ha molts circuits I simplement et poses a correr seguint la direccio I ja ets un new Yorker!!!!
21) Taxis molt barats, metro vas molt rapit sobretot per trajectes llargs, bus no recomanable. Els metros van direccio uptown o downtown, I s’ ha de vigilar molt pq tots passen per la mateixa via pero no van al mateix puesto. I despres has de vigilar que siguin express o no pq. Els express nomes paren a algunes parades i creuen nova york en un plis. Es cuestio de agafar el truco. Quan t’ acostumes es facil. Es segur però compte amb els carteristes. Com bcn vamos.
22) Hi ha algunes zones o juguen a basket en jaules, es xulo de veure I tambè els diumenges esglesies de gospel a harlem tot això , mireu be on aneu de harlem, no la cagueu però podeu anar tranquils.
23) Perdre's per qualsevol lloc, prendre un manhatan, anar a estudio 54.

24) Long Island és més lluny però cases impresionants i platges llargues.

25) No se si em deixo algo.

WASHINGTON
Lo del capitol, el monument a Lincoln, el piruli i el monument als caiguts al Vietnam tot és al mateix puesto.
Aprop caminant hi ha la casa blanca.
Tambè interessant anar a veure el pentagon ( amb parada de metro)
Hi ha de xulo el arlginton cementry on hi ha enterrat el keneddy I molts soldats fa esfarair la de creus blanques que no acaben a la teva vista.
Tambè interessant el simpsonians que es el museu de l’ espai I l’ aire, recomanable.
Tambè hi ha un museu que no recordo el nom de pintura I tal, però potser és prescindible.
I no se que mes titu, tambè passejar per alli, però Washington no és tant interessant ni molt menys que Nova York i en dos dies ho tindreu polit. Hi ha un 80% de la població negra.
El metro de Washington és un cachondeo, has de pagar segons la parada on vagis, és algo lio, però és super super modern, molt bonic, taxis molts més cars.

Esperem que sigui ajuda d' algú!

2008-06-12T07:33:00.001-07:00

OVIEU
Diuen que Espanya és Asturies i la resta conquerida.
Sincerament els motxillers no saben si allò és Espanya, però el que és clar és que els Països Catalans son terra conquerida.
A primera hora ho van ser per les armes i sobretot les traïcions de la alta politica europea i actualment ho son per les companyies aèries de baix cost alemanyes.
Però dels senyors d’ Air Berlin que a part de dedicar-se a la gestió aeronàutica tenen temps per dedicar-se a la filologia ja en parlarem un altre dia.
O potser no perque una empresa que insulta una llengua i un poble no mereix gaire més que el despreci de tots els altres pobles. La llàstima és que porti el nom d’ aquella bella població germana ja coneguda pels motxillers.
Però parlem del que interessa avui. Asturies és bàsicament el que un imagina.
Verd, pluja, tot molt net i polit. Algo d' indústria siderúrgica i un museu de les mines que impresiona.

Si visites aquell museu t' ho penses dos cops abans de dir quina feina més dura que tinc.

Com som motxillers però no tontos, la invitació a dormir a l’ Hotel de La Reconquista no podia ser obviat. Impresionant.
Per un motxiller republicà un pèl massa de Principe Felipe per alli, princesa de Astúrias per allà, però qui son uns catalanets per queixarse de lo patriotes que son els espanyols amb la seva nació?
Pels carrers d’ Oviedo et pots trobar un gall d’ indi o un ànec caminant davant teu diuen que és una ciutat multipremiada per la qualitat de vida i netedat.
Sincerament ho és.
L’ aeroport és al mig del no res però a la vegada aquesta és la seva fortalesa.
Un aeroport a uns 50 km de Gijón i Oviedo.Ple de vols regionals i internacionals.
Quina diferència de la politica de microaeroports tipus Alguaire que sobreviuen a base de subvencions.
Aish, aquests asturianos que ens han d’ ensenyar tant...sobretot a ploure!

2008-05-08T08:51:00.000-07:00

Ich bin ein berliner!
Els motxillers seguint els passos d’ en Kennedy han fet una escapada a una ciutat meravellosa.
Moderna sense perdre les arrels històriques, oberta a tothom , cosmopolita, neta, tranquil·la.
Doncs això mateix a Berlin falta gent!
Sorprenentment els vols més barats els vam trobar fent escales amb companyies tradicionals.
L’ anada via Zurich amb Spanair, una companyia que els motxillers estan utilitzant força (òbviament els preu més baix primer ;) i després Swiss.
A Berlin a l’ aeroport Tegel, un autobús urbà ens portà a una pensió força decent molt a prop de Zooplatz.
La casa tenia una placa on recordava una resident jueva que havia mort a Auschwitz.
Us recomanem els abonaments de 3 dies per a tots els transports urbans de Berlin.
La ciutat en si és molt agradable de passejar sobretot els parcs i les grans avingudes comunistes del Berlin est.
Encara queden alguns trossos del mur, altres zones simplement hi ha una ratlla per on passava o res directament.
La visita al Check Point Charlie, el més famós dels passos entre el Sector Americà i el Soviètic on es van arribar a enfrontar cara a cara els tancs d’ un i altre bàndol on entenem ( sense cap rigor històric) el punt on la guerra freda va deixar de tenir aquest nom. Crec és que un encreuament de carrers va ser el lloc on el món va estar més a punt de desaparèixer.
Allà mateix el museu del mur, és un lloc interessantíssim de la història recent de Berlin i de fet del món. Molt a prop vam veure el pàrking on davall hi ha el bunker on en Hitler es va suïcidar.
Sembla ser que les estructures son tan cares de trencar que van preferir fer un pàrking a superfície i passar una tupida capa asfàltica pel damunt.
També varem visitar una exposició del terror. És a l’ aire lliure a les ruïnes del que havia estat la Gestapo ( que recorda a alló-alló, però no era de broma precisament).
Sorprèn la capacitat d’ alemanya per haver afrontat la seva pròpia història, ensenya el que sovint a quedat amagat és a dir la resistència alemanya al nazisme i la brutal repressió d’ aquest.
Entenc que la majoria dels alemanys simplement esperessin de braços creuats que aquell malson acabés. No tenien més remei.
La part gastronòmica es basà gairebé exclusivament en restaurants italians, alguns d’ excel·lents a uns preus gens exagerats. Les provatures de menjars alemanys com espinacs amb saltxixes i patates amb suc van ser una troballa sorprenent, mai hauríem dit que algú pogués pagar per menjar aquell fàstic amb gust de vi. Ja ho diuen viatjar és conèixer!
No podríem deixar de citar la torre de comunicacions, algo turista però amb bones vistes i els museus, especialment els temples sencers que van deixar montadets iguals que on estaven a l’ antiga Babilònia, a Grècia i a milers d’ altres llocs però sorprenentment es troben a la República Alemanya. Les mateixes excuses conservacionistes del British Museum o del Metropolitan ens comuniquen la seva autocomplaença espoliadora.

El diuemenge al mati visita en un mercadet d' aquests que només hi vas quan estas en una ciutat que no és la teva, plena de coses inutils de decoració, però que sempre agrada veure quines xorrades tenen els altres per vendre.
La visita a la porta de Brandemburg, el Reichstag, el Bundestag, clàssics que no podien escapar juntament amb l’ estadi olímpic, un agradable passeig en tren de rodalies.

2008-03-17T11:40:00.000-07:00

CONO SUR IV
San Carlos de Bariloche. Només arribar ja notes un ambient piji tipo baqueira beret potser menys agressiu.
L’ alberg és una chulada. És un pis. Però quin pis!!! A dalt d’ un edifici altíssim davant del llac Napel Nahui. Està situat al punyetero centre.
Es brutal, quan arribem tothom està cuinant coses superpijis, total que ens fa vergonya cuinar pasta perquè la gent es foten herbetes i històries amb salses...
Molt de excursions, pistes d’ esqui, colonia suiza, que és un poblet al mig de suïssa. L’ escola, l’ església, tot plegat.
Per la nit descansem tot i la megaoferta de festa, connectant-nos al wifi, llegint guies...
Per que al dia següent toca ràfting!!
Un viatge d’ unes 3 hores amb furgo i de conya i milions de litres d’ aigua a tota pastilla!!!
Una experiència única, tots els guies han estat treballant a Llavorsí, a Rialp, a Sort...
El dia següent va ser més aviat de relax...Choco per beure, el més bo que han provat mai els motxillers, compres de llibres sobre la Guerra de les Malvines i passejada final abans de marxar cap a Buenos Aires.
A Buenos Aires l’ últim dia a Argentina va ser compres pijes, passejades cada cop més caluroses (s’ apropa l’ estiu) i els últims bifes de chorizo.
La tornada va ser perfecta de les 14 hores de vol, 7 les vam passar dormint del tirón!!!
L’ arribada a casa i la mentalització de que tornem a la vida normal, que per altra banda també desitges una mica, després de tant traqueteo...
De totes maneres això continuarà segur.....que seria la vida sense traqueteo?!

2008-02-20T02:06:00.001-08:00

CONO SUR III

Continuant la estada motxillera amb bus per la patagònia, on per cert uns alemanys super preparats amb un camio-camping estaven fent un picnic al mig del no res, vam arribar a El Calafate un poble creat per una glacera, però quina glacera! Perito Moreno. 80 metres de gruix, 5 km d’ ample, i 30 km de llarg que tarda 300 anys en baixar.
El tal Sr. Moreno mai va descobrir la seva glacera, però li van posar el seu nom com a homenatge.
És un lloc força curiós. Per un costat un poble de l’ oest. En el sentit estricte de la paraula, no tant geogràfic que també és a l ‘ oest d’ Argentina sinó mental.
Allò és la llei del més fort, un lloc per guanyar diners. En contes de or, hi ha turistes.

Els restaurants son extremadament cars i a sobre dolents. El servei pèssim. El lloc no té res de bonic. Turistes espanyols patètics que compraven imbecilitats.
Inclús el taxista que ens va portar era un capullo i ens va estafar cinc pesos. A diferència de la majoria de taxistes d’ Argentina.
En canvi Perito Moreno és un lloc extraordinari. La bellesa d’ un paisatge gairebé polar envoltat d’ arbres i verd és meravellós.
I una cosa 100% turista però que val molt la pena és el trekking per damunt del gel de la glacera amb grampons.
Seguretat total i no cansa gens.
Després de passar un dia intens i agradable, varem tornar al lloc fastigós.
Tot s’ ha de dir que l’ alberg estava bé, anaven de rollo alternatiu i eren iguals que els altres però en alternatiu i igual de car, titu.
La sortida de l’ aeroport ha pagar s’ ha dit. Si no pagues, no embarques.
Colant el guies a la cua de facturar....Bé, el punyetero oeste.
Vam arribar però a un lloc refinadíssim, sorprenentment més barat i preciós!
Aquell lloc que ens esperava es diu: San Carlos de Bariloche.

2008-02-03T11:37:00.001-08:00

CONO SUR II

Un cop arribats a Puerto Natales, el següent pas era preparar el trekking.
Varem comprar menjar, beure, mapes, crema solar i històries diverses.
No anàvem al K2, però gairebé.
Al matí a primera hora bus de tres hores fins a les portes del parc nacional.
El sistema de busos no esta gens mal muntat, però pel que no ho coneix pot arribar a ser estressant, sobretot el pensar que pel que sigui no funcioni el sistema i hagis de quedar-te a passar la nit al ras.
Una de les primeres coses més gracioses, era que el bus de línea regular, no passava per el pont per entrar al parc nacional, però el curiós era:
1.- Era la primera vegada que ho feien? Perquè estaven completament desolats.
2.- Per quina estranya raó tenien uns busos que no passaven pel seu pont??
3.- La conclusió és que com deia l’ Einstein la imbecil·litat és una constant universal.

Després de molt esperar varem arribar al refugio Las Torres, ràpidament varem fer el check-in i cap a la muntanya falta gent.
El primer tram el varem fer amb la meitat de temps del previst.
Varem arribar al Refugio Chileno on varem dinar un bon entrepà i menjar energètic.
A continuació el següent tram fins a Campamento Torres ho varem fer en el temps previst. Ens va nevar, ens va fer boira i sol, ens va ploure, ens va pedregar, va fer un vent espantós, calma xixa que et torraves, tot això en el transcurs d’ UN dia!!!!!!!
L’ últim tram varem tardar un 50 % més del previst. El cansament havia fet la seva feina!
De totes maneres l’ arribada a base torres va ser algo que difícilment podrem oblidar.
Les paraules per descriure-ho estan reservades pels grans escriptors no per uns motxillers aficionats amb ínfules de bloggers.
La tornada sense incidències força cansats.
Una dutxa i sopar reconfortants i una discussió acalorada amb un grup d’ alemanys borratxos ( bàsicament les mal educades les alemanyes) doncs a les 12 de la nit la sensació no era d’ estar en un refugi de muntanya sinó en una cerveseria de Munich.
Unes quantes amenaces de despertar-los a crits a les 4 del matí van servir per fer-los entendre que podien sortir perjudicats de tanta cridòria incívica.
Al matí següent varem tornar fins a Laguna Amarga per agafar un bus que ens portaria a Pudeto, d’ allí un catamarà travessava el Lago Pehoe fins al Refugio Pehoe.
Varem repetir el dia, check-in i a caminar cap al Glaciar Grey.
El vent allí era insuportable, a estones simplement et tombava enrere.
Tornada sense incidències al Refugi, una dutxa relaxant, un beuret i escriure alguna nota i tot seguit sopar i dormir amb uns USA que portaven fins allà dalt la bíblia sencera per anar llegint.
Al matí següent va tocar el Valle del Francés pel glaciar francés.
Un espectacle de la natura amb un glaciar no gaire gran però molt empinat que feia fredor de veure. Tot això ademés en un ambient verd i gens fred.
Varem tornar per la tarda cap al Refugi per agafar de nou el catamarà, a continuació un autobús ens portà a Puerto Natales ja entrada la nit.
Al matí següent continuaríem creuant cap a Argentina amb bus cap a El Calafate després de 5 hores de caminots de pedres on només hi havia ovelles.

2007-12-29T08:44:00.000-08:00

CONO SUR I

Tot el mes de novembre els motxillers han estat fent el que millor saben fer.
És a dir agafar una motxilla, un avió en classe W ( usease a la cua de l’ avió) encasquetar-nos un bon parell de botes i cap a Argentina falta gent.
Hem de dir que durant 4 dies ben be de motxillers no vam fer, més aviat de turistes vividors en un creuer per Tierra de Fuego, però en general la resta fou bastant motxi.

Per no avorrir als soferts lectors, resumir que Buenos Aires és una ciutat que devia tenir en cant quan en Carlos Gardel cantava per allí, però avui en dia no és un lloc per passar-hi més d’ un parell de dies. Bé el Delta del Paranà en una ciutat anomenada Tigre a uns 30 km al nord va ser un lloc molt agradable de passar el dia.
Iguazú, al mig de la província misiones, és força interessant de conèixer i les cataractes del riu del mateix nom, son tot un aconteixement per conèixer, tot i els milers de turistes que havien decidit visitar-les el mateix dia que nosaltres ( be i la resta de dies, veient el xiringuito muntat, eren uns altres).
La missió jesuítica de San Ignacio Mini amb les ruïnes d’ un experiment de socialisme-cristià que funcionà i que de fet funcionà massa be perquè ja un tal Felip V va considerar que eren un perill pel poder que acumulaven i finalment Carlos III va aconseguir expulsar-los de tots els seus territoris.
Després d’ unes 8 hores d’ avió amb escales incloses vam arribar a la ciutat més meridional del món. Ushuaia. Be per ser justos a la illa navarino tot just davant hi ha una base militar chilena que alguns consideren ciutat anomenada Puerto Williams ( jo no m’ atreviria a posar-li més que campament).
El fet és que Ushuaia, tot i que pot semblar un lloc atracaturistes, sense encant és una petita ciutat meravellosa, amb uns preus més que raonables, una gent encantadora i amable i uns paisatges dignes de National Geographic sobretot el Parc Nacional Tierra de Fuego.
D’ allí vam agafar un vaixell que ens va portar a desembarcar al mític Cabo de Hornos, portar-nos per la cultura yamana, els canals Beagle, Magallanes, conèixer glaceres que només son accessibles amb barco i pingüins Magallanics.
Finalment després de viure com a reis, les motxilles varen tornar a l’ esquena i vam desembarcar a Punta Arenas, un viatge molt ventós, llarg i pesat amb autocar ens portà a Puerto Natales, la porta del parc nacional Torres del Paine on un trekking imponent ens esperava.....
FI DE LA PRIMERA PART

2007-10-15T06:34:00.000-07:00

ALGÚ.AIR

La veritat es que li han triat el nom la mar de bé.
Un aeroport on la principal preocupació no serà la meteorologia, ni els overbookings, ni tan sols el servei denigrant de la companyia Iberia.
El objecte de les nostres pregàries rau en altres problemàtiques menys glamuroses.
En aquest aeroport vindrà algú?
De moment les obres de les pistes ronden com poden. Sembla que com el pla ja està fet, simplificant es tracta de refer els camins, apretar bé la terra i asfaltar.
Per tant molt mèrit com a obra civil, no té.
Contant que no s' han de barallar amb ningú més a la rodona, que si tallen un camí, el màxim rebran la queixa d' un que vingui amb tractor i que la mare natura va fer la resta, com no acabin a temps l' aeroportet, doncs serà per condemnar-los a viatjar amb Iberia la resta de la seva vida.
En contes de crear aeroports forts com el que hauria de ser l' aeroport intercontinental de Catalunya, posem per cas en algun punt entre el Bages i la Segarra, doncs no, ens dediquem a fer miniairports que acontenten el territori aprofitant-se de la ignorància de no veure una mica més enllà.
Mini aeròdroms per acontentar a base de suculentes comissions a les companyies de baix cost.
Si tenia alguna oportunitat com a porta d' entrada als Pirineus, la possibilitat d' obrir el de la Seu d' Urgell s' ho carrega del tot.
No és un bon model, però és el que hem triat, així que ho haurem d' aprofitar en propi benefici.
No suposarà cap canvi substancial, com tampoc ho ha suposat la perpetració de l' AVE a Lleida, però alguna oportunitat si que apareixerà per les empreses de Lleida.
I només per no tornar a sentir a parlar de l' Alondra Dupont i la timoneda, a nosaltres ja ens està bé.

2007-09-27T01:40:00.001-07:00

VICING
Fa 5 o 6 anys els motxillers ens movíem per Barcelona amb bicicleta.
Per economitzar temps sobretot. Res de sostenibilitats ni xorrades varies.
De casa a la feina teníem:
CAMINANT: 30 minuts.
COTXE: 20-40 minuts, tot segons el lloc per aparcar.
MOTO: 10 minuts.
BICI: 5 minuts.

Fins fa doncs no tant temps, els únics que havíem vist la utilitat d' aquest transport érem: Els pollosos amb gossos i caixa de fruita al darrera i els motxillers.

Tot s' ha de dir que a la ciutat comtal els cotxes en general et respectaven i que la majoria de carrils bicis estaven força ben pensats. Tot i l' incivisme d' alguns cotxes de luxe i dels repartidors amb furgonetes.

A Londres la veritat és que el carril bici és un altre color.
Estan fets per ajudar als ciclistes no per putejarlos.
Hi ha by-passos exclusius per bicicletes que et fan estalviar temps i recorregut, carrils bici que no patinen quan estan mullats, columnes protectores que separen del trànsit, respecte dels conductors...

Pel Estats Units, exceptuant Nova York per raons obvies, els cotxes t' avancen com si fossis un tràiler a evitar, amb tanta cura que gairebé sap greu.

Com més petita la població, pitjor.

A Lleida els conductors se’t mengen, el carril bici el va dissenyar un ésser descerebrat i alguns vianants no veuen perillós un cotxe però si una bici...

A Alpicat directament ets un destorb que ha d' ésser eliminat. És el lloc més perillós que els motxillers han anat en bicicleta. És més si et queixes, els prudents automobilistes baixen del cotxe i et recriminen anar amb bicicleta!

El carril bici de Lleida és un punt i a part.
La possibilitat de que ens facin una xarxa viària de bicicleta i patins és una utopia que difícilment podrem assolir mai.
Us convido a agafar el carril bici que comença en un punt indeterminat de Rovira Roure, passa davant del Hospital Arnau de Vilanova i acaba de manera abrupta al mig de la Carretera d' Osca. La pèrdua de temps és immensa, has de passar pels semàfors de peatons absurdament, les rampes són uns bonys immensos que els has de passar a 5 km/h.
Sincerament per fer això millor no fer res. De fet excepte algun diumenge al matí, no veig que hi passi mai ningú. Tothom va per la calçada.

Ara ve, la solució per presionar a tenir un carril bici decent, podria passar per muntar un sistema tipus Bicing ( una mica més flexible, doncs aquí pràcticament no hi ha turistes que lloguin bicicletes). Això combinat amb un sistema d' aparcaments a les afores de la ciutat i un sistema de busos efectiu punt a punt amb tarifa integrada, podrien millorar i molt la pol•lució i oferirnos una ciutat més humana.

2007-08-26T09:42:00.000-07:00

THIS IS..... IBIZA!

A vegades no cal anar gaire lluny per que el món vingui a prop teu.
Be, no se qui va dir "Qui fuig a terres calentades per altres sols, no fuig en realitat d' un mateix?"
Doncs això mateix, coincidint amb la època on molts viatges son químics i altres son de Viajes Marsans us volem engrescar a un viatget ben a prop.

No coneixem cap metanàlisi que aclareixi quina de les dos opcions de viatges és més perillosa però de ben segur la segona pot donar resultats al·lucinògens i s’ han descrit casos de Out Body Experiences.

Menys mal que l’ any passat ens deien “t’ ho dic jo” i aquest any ens diuen “de tota confiança”. Imaginat que et diuen, no et donem cap confiança! Seria la ruïna de Viatges Marsans i inclús algun potser despertaria de la inòpia i es convertiria en motxiller!

Ah! Però n’ hi ha encara de més llestos! Viatges Barceló, que a pesar del nom no publica ni els fulletons promocionals en català, s’ han tret del barret el concepte ViajeroBarceló. Com allò del Curro ja esta un pelín demodé doncs ara toca aproximar-se al rollito motxiller. De totes maneres la pagina web monolingüe és com el 90% restant de pagines de viatges en agències de viatges.

Doncs això aprofitant que motxillers fa un any i que encara queda molt mon per veure relaxem-nos una mica i disfrutem dels sentits.......THIS IS IBIZA!!!! (o eivissa si ens posem molt farrucs!).

2007-07-12T09:24:00.000-07:00

L' ALGUER

Be, aquest blog és lentet, però no mor...

Moltes coses han viscut motxillers en aquest temps....un matrimoni, un viatget a Sardenya semi-motxi i alguna coseta mes....

Ara be, el que no pensavem ni de bon tros és l' enamorament que vam sentir de la bonica ciutat de l' Alguer.

Des de el primer moment, la gent, la olor, el menjar, el paisatge, la tranquilitat i perquè no la llengua i la cultura de casa....perfecte!

L' alguer sorprenentment no ha sofert animalades zaplaneres ni de fet el nord de Sardenya que vam visitar posteriorment et posaven el cor compungit.

Més aviat al contrari el patiment era de dir, uish, encara no han arribat aqui les maquines, uish això son desenes de kilòmetres de costa sense una construcció....

Mmm, ah! es clar estavem en un pais avançat, almenys una mica més que el nostre!

Quan em pregunten al tornar, escolta això del català al Alguer es mentida, no?

Doncs ho he de dir clarament. NO! La gent parla català, especialment si tu els hi parles!

Evidentment hi ha gent que no, però després m' he asabentat que a pesar que és considerada la llengua dels probes ( alguerés) la parlen poc més d' un 40% de la població, a pesar dels fluxos migratoris i la presió del sard i l' italià.

A Barcelona el parlen un percentatge similar.

A la pregunta de que és el que parlen et diuen alguerés. Els hi dius català? I et diuen si el català que es parla a l' alguer. Uish! De fet l' ajuntament va posar un monument per la unitat de la llengua.

Us puc ben asegurar que es un català antic, molt més dolç i simpàtic amb lletres canviades com el port és el polt, però que s' entén perfectament i t'entenen perfectament.

Sardenya és la segona illa més gran del mediterrani i per tant les distàncies son considerables.

De fet nosaltres molt al nostre pesar vam marxar de l' alguer i creuant pel nord vam anar a Costa Esmeralda.

Per una vegada a la vida val la pena veure allò.

Tenia la sensació d' estar al poble mediterràni de Port Aventura. Els carrers, les cases, els bars, tot respirava un ambient artificialment net i polit, però s' ha de dir que molt agradable.

Els preus gens desorbitats pels llocs on preneiem Martinis i Bloody Marys....Porto Cervo, Porto Rotondo, Palau....

Si voleu veure Beautiful People i llots privats que semblen de la Transmediterranea, aneu a Porto Cervo.

De veritat que encara que no us interessi tot plegat, val la pena fer una passejada per veure realitats paraleles que passen tambè al nostre món.

Per cert estigueu atents perque motxillers comença a moure's amb força!

2007-03-30T07:52:00.000-07:00

XIPRE.
No és gens fàcil arribar-hi.
Via Londres tens 5 hores de viatge travessant Alemanya, Alps Austríacs, Països Balcans, Grècia, Turquia i finalment Xipre.
El viatger acostuma a anar acompanyat en l' avió de 200 jubilats britànics que van a la seva "villa" així en diuen a les adossades, generalment força cutres, que estan sortint com a bolets per tota l' illa.
Per si no ho sabeu la obsessió número 1 dels britànics és bàsicament comprarse una "villa" a algún lloc amb sol.
I per a aquesta fita tenen un bombardeig d' anuncis a la tele de Polaris World in Murcia ( tranquils que no surt el Camacho), les revistes de l' avió tot són de affordable villas i coses per l' estil.
La vista aèria és d' una illa mediterrània i per tant seca, amb trossos trencats per "villas".
Un cop a terra la imatge de la gent és diferent. La sensació es de que has arribat a Turquia.
Poc a poc però la idea va canviant llegint les superrevistes on et prometen la felicitat absoluta si et compres una villa a Xipre. Entres en el paraís terrenal, si només mires les fotos dels anuncis, és clar.
De totes maneres motxillers lluny de queixarse d' aquesta situació, celebra que aquests britànics, buscant un país assolejat, que condueixen per on toca, és a dir per l' esquerra, que parlen anglès i és força barat, prefereixin venir cap aquests racons de mon que a continuar carregant-se el País Valencià al complet.
L' autovia que va de Paphos a Larnaka ofereix un parell de curiositats. Es tracta d' una típica autovia pagada pels fons de cohesió europea en un lloc on no la necessiten.
Recorda l' autovia Burgos-León que en una propera ocasió explicarem.
Evidentment aquesta autovia està completament buida. Be, no, de tant en tant et creues amb un cotxe de lloguer.
Una dada curiosa Nicosia és la única capital del món amb un muro que la divideix amb dos. A sobre hi ha dos mossegades de l' illa que continuen sota domini britànic.
Tenen els turcs a dins de casa i una linia verda fronterera que pertany a l' ONU.
Ja podeu tenir ben clar que mentre els turcs no diguin adeu a les seues villes particulars a Xipre, no entraran a la UE.
Respecte a l' ocupació britànica ningú en diu res, només faltaria! ;)

2007-02-04T07:20:00.000-08:00

TURISTA, TU ETS EL TERRORISTA!
Ha costat.
Però ha tornat. Benvinguts al blog de viatges més eclètic del món.
Fins ara no sortiem ni al google, però desde fa poc si poseu blog motxillers, sortim els primers, cosa que parla molt malament del sistema qualitatiu de google!
Això ens fa pujar la autoestima i tot i les desgràcies que estan fent per aquests mons alguns constructors amagats de politics.
Al arribar a Màlaga el primer que et trobes al sortir de l' aeroport internacional Pablo Ruiz Picasso direcció Torremolinos és el MONUMENTO AL TURISTA.
Evidentment els motxillers han de buscar la farmàcia més propera per fer-se amb dosis de corticoides per intentar calmar el sarpullit que li surt a un a la pell.
La ment pensant que va financiar aquell bodrio no veia que els turistes són la plaga més enverinadora que hi ha. Son heroina pura.
A diferència dels motxillers que passen i deixen diners de baix cost en supermercats, albergs superecològics i sostenibles i restaurants de la gent del poble, s' empapen i empapen de cultura, es fan amb la gent; els turistes destrossen territoris, arrasen amb poblacions i paisatges, deixen territoris com el que motxillers es van trobar a Benalmàdena a principis de febrer: Unes poblacions fantasmes on sembla que siguis l' únic supervivent d' una plaga divina.
Us penseu que Marina d' Or suposa algún benefici per la desèrtica població de la Plana Alta conquerida el 1233 per Jaume I i reconquerida pel PP a finals del S.XX?
NO. Únicament beneficia als treballadors Moldaus i Ucranians que envien a casa la pràctica totalitat dels seus ingresos i a quatre treballadors centramericans en tasques de serveis de baixa qualitat.
Hi ha moments que s' han de posar en una balança beneficis i perjudicis del progrés. No som antiespeculació, no estem contra la inversió i el capital privat. Però estem a favor que el progrés sigui real. No fictici com tot el que envolta Marina D' Or.

2006-12-11T13:47:00.000-08:00

En aquest mes de desembre fidels com sempre a la nostra cita mensual ens proposem encarar el proper any que es gira prou anti-motxi i molt pro-playa bavaro, circuito italia romantica o similar amb la millor de les nostres cares.
S' ha de dir que ja vam estar a punt de rebre els primers motxillers que venien a casa per la gorra, però per motius d' agenda no va ser possible.
Eren dues noies estudiants d' antropologia, una francesa i l' altra austriaca que estaven estudiant a Barcelona i em van enviar els correus per venir a casa...en català!
Sorprèn no? És una llàstima però encara sorprèn.
El que està clar és que venen de paisos desenvolupats amb ments cultivades i no com la majoria de les ments hispàniques que encara tenen molts guarets per fer (tot i que tinc entés que el guaret, alias barbecho, és propi de cultius acientifics i poc desenvolupats).
Les dues noies estan citades per d' aqui unes setmanes per conèixer Lleida i voltants.
A part d' això motxillers va tenir la oportunitat de conèixer durant 24 hores La Habana, agermanats amb Catalunya, perquè ells van patir com nosaltres la fúria española.
De totes maneres ells se'n van sortir millor.
A l' Habana el record son Mojitos ( pol la mañana pa sudal, pol la noche pa fiesteal), molta pudor de fum ( els camions, els cotxes, tot treu fum apestós), gineteras i Fidel. Son uns adeptes, no en trobes ni un que raji. Todo es culpa de lo Etao Unio.

Fins aviat, seguidors!

2006-10-31T12:45:00.000-08:00

Mare de Deu!
Els motxillers continuem tant parats com sempre!
Be no del tot! Hem descobert una pàgina gràcies a en Dani, que és impresionant! És la essència dels motxillers!
Visiteu-la si teniu la oportunitat: www.couchsurfing.com
Com podreu suposar tal com posa en l' idioma de Sex Pisotols ( no poso Shakespeare pq. és massa evident) doncs és això surfejar sofàs.
La idea és deixar el teu sofà o llit o el que vulguis o puguis a tothom que vulgui passar-se per casa.
Fort, no? Doncs encara hi ha més tu tambè ho pots fer i de fet no cal que mai tinguis ningú a casa per fer tot el ruc que vulguis per aquests mons de Déu. Us poso una altra pàgina, la del Dani. www.danieljove.com
Fins aviat seguidors de motxillers!
Per cert demà a votar!!!! Visca Catalunya lliure! va que m' he animat, la última: lo-lleidata.blogspot.com molt a veure amb la cita a les urnes i fidel seguidor de motxillers. De fet l' unic!

2006-09-27T11:58:00.000-07:00

Hola de nou!
Si ja som a setembre, ara la cosa està més aprop! ah! que no sabeu quina cosa!
doncs està al caure!!!la cara que faig es de ai que cau!!!
vaja vaja!
tranquils que si no ho sabeu, ja ho sabreu!
be que mes? a si una cosa que ja ha caigut segur és la convocatòria de opos, així que pràcticament haurem de posar-nos en plan ositos de santa lucia u sease, hibernant fins que surti el sol aproximadament al febrer que sembla que sortirà l' examen.
Per tant i fins a nova ordre les motxilles dels motxillers quedaran tancades i barrades amb les seves bosses d' escombreria. I és una llàstima ara que podrien estar empaquetades per mil llocs d' aquest mon! De moment estem a terra a estones, però com va dir el Leonardo Da Vinci, Porque una vez que hayas probado el vuelo caminaras por la tierra con la mirada levantada hacia el cielo; porque ya has estado allí y quieres volver" la unica pregunta és: ho va dir en castellà?

2006-08-15T12:10:00.000-07:00

Hola a tothom! Avui dia 15 d' agost, comencem a publicar al món les nostres vivències.Volem que sigui una pàgina oberta a tothom.
Esperem que us agradi força.
Sandra i Jordi.