CONO SUR III

Continuant la estada motxillera amb bus per la patagònia, on per cert uns alemanys super preparats amb un camio-camping estaven fent un picnic al mig del no res, vam arribar a El Calafate un poble creat per una glacera, però quina glacera! Perito Moreno. 80 metres de gruix, 5 km d’ ample, i 30 km de llarg que tarda 300 anys en baixar.
El tal Sr. Moreno mai va descobrir la seva glacera, però li van posar el seu nom com a homenatge.
És un lloc força curiós. Per un costat un poble de l’ oest. En el sentit estricte de la paraula, no tant geogràfic que també és a l ‘ oest d’ Argentina sinó mental.
Allò és la llei del més fort, un lloc per guanyar diners. En contes de or, hi ha turistes.

Els restaurants son extremadament cars i a sobre dolents. El servei pèssim. El lloc no té res de bonic. Turistes espanyols patètics que compraven imbecilitats.
Inclús el taxista que ens va portar era un capullo i ens va estafar cinc pesos. A diferència de la majoria de taxistes d’ Argentina.
En canvi Perito Moreno és un lloc extraordinari. La bellesa d’ un paisatge gairebé polar envoltat d’ arbres i verd és meravellós.
I una cosa 100% turista però que val molt la pena és el trekking per damunt del gel de la glacera amb grampons.
Seguretat total i no cansa gens.
Després de passar un dia intens i agradable, varem tornar al lloc fastigós.
Tot s’ ha de dir que l’ alberg estava bé, anaven de rollo alternatiu i eren iguals que els altres però en alternatiu i igual de car, titu.
La sortida de l’ aeroport ha pagar s’ ha dit. Si no pagues, no embarques.
Colant el guies a la cua de facturar....Bé, el punyetero oeste.
Vam arribar però a un lloc refinadíssim, sorprenentment més barat i preciós!
Aquell lloc que ens esperava es diu: San Carlos de Bariloche.