CONO SUR I

Tot el mes de novembre els motxillers han estat fent el que millor saben fer.
És a dir agafar una motxilla, un avió en classe W ( usease a la cua de l’ avió) encasquetar-nos un bon parell de botes i cap a Argentina falta gent.
Hem de dir que durant 4 dies ben be de motxillers no vam fer, més aviat de turistes vividors en un creuer per Tierra de Fuego, però en general la resta fou bastant motxi.

Per no avorrir als soferts lectors, resumir que Buenos Aires és una ciutat que devia tenir en cant quan en Carlos Gardel cantava per allí, però avui en dia no és un lloc per passar-hi més d’ un parell de dies. Bé el Delta del Paranà en una ciutat anomenada Tigre a uns 30 km al nord va ser un lloc molt agradable de passar el dia.
Iguazú, al mig de la província misiones, és força interessant de conèixer i les cataractes del riu del mateix nom, son tot un aconteixement per conèixer, tot i els milers de turistes que havien decidit visitar-les el mateix dia que nosaltres ( be i la resta de dies, veient el xiringuito muntat, eren uns altres).
La missió jesuítica de San Ignacio Mini amb les ruïnes d’ un experiment de socialisme-cristià que funcionà i que de fet funcionà massa be perquè ja un tal Felip V va considerar que eren un perill pel poder que acumulaven i finalment Carlos III va aconseguir expulsar-los de tots els seus territoris.
Després d’ unes 8 hores d’ avió amb escales incloses vam arribar a la ciutat més meridional del món. Ushuaia. Be per ser justos a la illa navarino tot just davant hi ha una base militar chilena que alguns consideren ciutat anomenada Puerto Williams ( jo no m’ atreviria a posar-li més que campament).
El fet és que Ushuaia, tot i que pot semblar un lloc atracaturistes, sense encant és una petita ciutat meravellosa, amb uns preus més que raonables, una gent encantadora i amable i uns paisatges dignes de National Geographic sobretot el Parc Nacional Tierra de Fuego.
D’ allí vam agafar un vaixell que ens va portar a desembarcar al mític Cabo de Hornos, portar-nos per la cultura yamana, els canals Beagle, Magallanes, conèixer glaceres que només son accessibles amb barco i pingüins Magallanics.
Finalment després de viure com a reis, les motxilles varen tornar a l’ esquena i vam desembarcar a Punta Arenas, un viatge molt ventós, llarg i pesat amb autocar ens portà a Puerto Natales, la porta del parc nacional Torres del Paine on un trekking imponent ens esperava.....
FI DE LA PRIMERA PART