COMO

Els motxillers hem fet una visita ràpida però intensa i motivant pels voltants del Llac de Como.
Arribant a l' Aeroport de Milà-Malpensa, s' ha de dir que força rònec, antic i sobretot molt mal senyalitzat.
Bé rectifico, no senyalitzat, directament. Pràcticament no hi ha res indicat. Tot plegat és un desgavell, però vam arribar i marxar sense cap incidència i on-time.
La ruta fou BCN-Milà-Londres-BCN. Tots els vols en BA, Business Class, com sempre a l' alçada, de moment Iberia no ha fet de les seves, la resta en Lufthansa Italy. Es tracta d' una curiosa companyia d' aviació doncs han trobat un nitxo de mercat on ningú l' havia vist i pel que sembla els hi va força bé.
Des de Milà hi ha un 80 km fins a Como que nosaltres vam fer amb taxi però que us recomaneu que feu en cotxe de lloguer, així podreu recórrer tota la zona de llacs.
Como és un llogaret preciós que dóna nom al llac en forma d' Y. El més recomanable és passejar per la riba alucinant amb les cases senyorials i probablement fer un recorregut amb vaixell. Ho reconeixem no és la filosofia motxillers, però com no tingueu un bon pressupost per llogar un vaixell, és la opció més econòmica.
Un dels llocs més recomanables de visitar és el arxifamós Bellagio. El nom recorda a discoteca carrinclona de la Gauche Divine o hotel-casino de Las Vegas, però res de tot això. És massa bonic, això passa en alguns indrets. És tant perfecte que sembla que t' estan prenent el pèl. Diries que algú ha passat el photoshop per allí, perquè no hi ha res que desentoni, tot és d'una perfecció gens real.

Lombardia com de costum protegit d' urbanismes eixalabrats, on la Lliga Nord sembla agafar força però on Berlusconi tot i que pot semblar mentida ha tret uns resultats brutals.

Després vaig patir un hotel molt lleig que a l' arribar podies anar esquerra hotel, dreta Motel, i que bàsicament des de la meva habitació només veia entrar i sortir cotxes en un aparcament discret...intrepreteu-ho com volgueu, però alló era el picadero de la zona en tota regla!
Aquella gent eren amables, però no estaven acostumats a tractar amb hostes diguem regulars.
D' aquells que van a les tres D....Dormir, Dutxar i Desayunar. Ells eren més de les tres F...
Doncs això no estaven acostumats a que un hoste els demanés que fessin una trucada per despertarlo a tal hora, ni a reservar un taxi per una hora determinada el dia abans.. tot això ho vaig demanar i ningú ho va fer.
La meva recomanació..MAI us fieu de que un hotel us faci una wake up call... ja porto massa llocs que bàsicament ningú ha trucat.
He de dir en el seu honor que l' esmorzar era de productes regionals, abundant i de qualitat, el cafè especialment.
Suposo que a la clientela habitual se li deu obrir la gana o deuen voler marxar amb el pap ple per si es troben la porta tancada de casa...
El viatge cap a Londres sense incidències, vam passar per les pistes d' Ascott que ja iniciaven els preparatius per la cel.lebre cursa de les pameles, i zones molt pijes ( posh en anglés, més que conegut pel sobrenom de Victoria Beckham), plenes de camps de golf i boscos verds.
Tothom estava que no cagava amb el Barça. S' ha de dir que els taxistes sabien de llarg molt millor la alineació del Barça que un servidor ( que tampoc és gaire coneixedor del tema, per ser sincers).
Com de costum Heathrow un cachondeo de obres i sobretot d' esperes... Moltes esperes.
Vam arribar amb més d' una hora de retard i això que vam guanyar temps en vol...
Fins aviat motxillers!