NENS DE LAOS I CAMBODJA

Serà que un comença a veure's abduit per això de la paternitat...

MITJANS DE TRANSPORT AL SUD-EST ASIÀTIC
Seguint amb el sistema de blogging per temàtiques, avui presentem els suggerents, segurs, còmodes i eficaços sistemes per traslladarse que tenen aquests pobles allunyats de casa nostra.
Podria haver recollit el guant que l' amic Babunski ens ha llençat des de lo-lleidata.blogspot.com i posar 7 mitjans de transport, però preferim fer un especial més endavant amb els 7 llocs que ningú es pot perdre si es considera un bon motxiller.
Solcar el riu Mekong en una fràgil embarcació passant per pobles on els nens es banyen sense problemes en aquelles perilloses aigues et fa pensar que potser fem un grà massa de sobreprotecció... aconseguim que els nostres fills no s' ofeguin, però que es passin la vida amb por o que infravalorin els perills al no haverlos patit mai...
No fa gaire gracia agafar avionets on veus que les rodes no tenen practicament dibuix i esta caient una tormenta tropical, però et curteix i t' ensenya que la majoria de les pors son sense fonament.
I que dir de l' absurditat del mon modern que disenya sistemes de transport que no et mouen del lloc...
Pot semblar mentida però els indoxinesos no tenen gaire problema per conduir en llocs aparentment caotics perque els hi manca una cosa que en aquest coi de pais ens sobra: mala llet conduint. Alli si un es posa pel mig i cap un costat i cap a un altre, no intenten el.liminarlo ni intenten passar davant de l' altre ni foten el morro del 4x4 mega SUV de torn.
Simplement passen i els altres deixen passar. Per cert això ens recorda un dia fa menys d' un any, on vam tenir una experiència desagradable amb un Audi Q7 i un Volvo XC90 conduits per energúmens al centre de Lleida, que creien que estaven portant un tanc Panzer IV en plena Blitzkrieg per la estepa rusa. El resultat va ser un petit accident sense conseqüències, dos pares de familia d' uns 50 anys pegantse cops al mig del carrer i un estat de nervis important...nosaltres purs mers espectadors, per cert!
Però gràcies a Déu que és obvi que hi ha gent amb cara i ulls com els de la Conxinxina!
No els hi calen carrils bici per anar tranquils amb dues rodes...no si n' em d' aprendre de coses...

MONJOS D' INDOXINA

Aqui alguns exemples de Monjos Budistes Theravada, és a dir els del camí del mig.

Aquesta rama que és la més coneguda a Occident i està estesa sobretot pel sud-est asiàtic ( i Hollywood) ens parla que ni llençarse als plaers ni mortificarse serà la manera d' arribar al Nirvana.

Ja veieu que la majoria del temps els monjos se'l passen anant a recollir teca o fontent-se-la, perquè en realitat només menjen un cop al dia i s' ha d' assaborir bé. Tambè es toquen bastant els ous i de tant en tant resen una mica.

A Luang Prabang continua la tradició de cada matí a les sis, milers i milers de monjos surten en processó per la ciutat per a recollir les ofrenes dels ciutadans. Allò és el que menjaran aquell dia.

Tambè hi ha pobres que recullen el que els monjos els donen. És un caxondeo d' arròs bullit que va i ve a grapadets agafats amb les mans. Tot en silenci. I sense donar ni les gràcies, titu!

Els que no van de taronja, no son monjos, almenys en el sentit ortodox del terme.

Aquest son l' exemple més clar que la vida continua, almenys mentre no ens puguem alliberar de la roda de les reencarnacions! Om mani pane hum!