CARROS DE FOC. QUE SEMOS PERSONAS HUMANAS! (III)
La tercera i última sèrie de fotos de lluiment ( com si fos un concurs de sardanes).
Doncs això que aqui els tres que vam caminar amunt i avall...un pre-pare, un pare i un que no pensa en ser pare..de moment!
Hi ha ademés una foto molt interessant de totes les pastis, gels i demés porqueries que prenèiem per aguantar...com pensàveu que ho vam fer sinó?

PAISATGES CARROS DE FOC (II)
Tot i que els paisatges ja valen caminar per allà dalt, és molt més que mirar per una pantalla d' alta definició, l' aire pur, la sensació de natura despiadada, el sentit que te la paraula refugi...
Molts montanyencs puristes menyspreen els carros de foc per ser una activitat comercial..però passa sempre amb els que es donen "d' especials" quan els invaeixen el seu espai gent normal i corrent mitjanament entrenada... de fet gent com en Kilian Jornet o la Mireia Miró que son uns autèntics " Master and Commander" tenen una opinió molt diferent, de fet en Kilian va viure a un refugi de muntanya quan era petit i la Mireia cada any treballa de guarda al Colomina...
La opinió d' aquests no te color al que em pugui dir un pelacanyes amb infúles de montanyenc...

Per donar una minúscula idea i especialment per animar als lectors a fer aquesta o una altra ruta similar de les que ja dedicarem un post a parlarne.. posem quatre fotos mal triades...

CARROS DE FOC. RUTA DE REFUGIS (I)
Els motxillers han tornat a agafar la motxilla aquest estiu per posarse a fer un viatge circular.
Una ruta per tots els refugis de montanya del Parc Nacional d' Aiguestortes i Llac de Sant Maurici. Durant 4 dies hem estat deixant-hi la pell ( literalment la dels peus) pujant i baixant colls.
Els tres integrants de la expedició vam acabar amb alguna caiguda i magulladura, però vàrem aconseguir la fita marcada.
Ens sentim molt orgullosos de la samarreta que ens van donar que està reservada als finishers i sobretot del temps caminant, descansant al refugi o dutxant-nos amb glaçons...mmm...

Motxillers!!! La motxilla a l' esquena que és on ha de ser!!!

NENS DE LAOS I CAMBODJA

Serà que un comença a veure's abduit per això de la paternitat...

MITJANS DE TRANSPORT AL SUD-EST ASIÀTIC
Seguint amb el sistema de blogging per temàtiques, avui presentem els suggerents, segurs, còmodes i eficaços sistemes per traslladarse que tenen aquests pobles allunyats de casa nostra.
Podria haver recollit el guant que l' amic Babunski ens ha llençat des de lo-lleidata.blogspot.com i posar 7 mitjans de transport, però preferim fer un especial més endavant amb els 7 llocs que ningú es pot perdre si es considera un bon motxiller.
Solcar el riu Mekong en una fràgil embarcació passant per pobles on els nens es banyen sense problemes en aquelles perilloses aigues et fa pensar que potser fem un grà massa de sobreprotecció... aconseguim que els nostres fills no s' ofeguin, però que es passin la vida amb por o que infravalorin els perills al no haverlos patit mai...
No fa gaire gracia agafar avionets on veus que les rodes no tenen practicament dibuix i esta caient una tormenta tropical, però et curteix i t' ensenya que la majoria de les pors son sense fonament.
I que dir de l' absurditat del mon modern que disenya sistemes de transport que no et mouen del lloc...
Pot semblar mentida però els indoxinesos no tenen gaire problema per conduir en llocs aparentment caotics perque els hi manca una cosa que en aquest coi de pais ens sobra: mala llet conduint. Alli si un es posa pel mig i cap un costat i cap a un altre, no intenten el.liminarlo ni intenten passar davant de l' altre ni foten el morro del 4x4 mega SUV de torn.
Simplement passen i els altres deixen passar. Per cert això ens recorda un dia fa menys d' un any, on vam tenir una experiència desagradable amb un Audi Q7 i un Volvo XC90 conduits per energúmens al centre de Lleida, que creien que estaven portant un tanc Panzer IV en plena Blitzkrieg per la estepa rusa. El resultat va ser un petit accident sense conseqüències, dos pares de familia d' uns 50 anys pegantse cops al mig del carrer i un estat de nervis important...nosaltres purs mers espectadors, per cert!
Però gràcies a Déu que és obvi que hi ha gent amb cara i ulls com els de la Conxinxina!
No els hi calen carrils bici per anar tranquils amb dues rodes...no si n' em d' aprendre de coses...