STOP CORRUPCIÓ ALPICAT

Com diu la frase feta catalana i centralista, per cert, roda al món i torna al born, avui els motxillers deixen per un moment la motxilla ( aish!! si només fos avui!!) i ens dediquem a mirarnos el cul, mai més ben dit.

Com el motxillers combreguem amb el think global, act local, després de tant anar per aquests mons de Déu, avui toca una de local.

Alpicat rima amb impunitat van escriure el motxillers fa uns mesos en una carta al director que no els hi van publicar...ara fa un parell de setmanes, veuen uns cartells fotocopiats penjats pel poble...un semàfor amb tres paraules.

La alegria immensa de que no éram els únics que véiem que allò no podia continuar, que un alcalde no pot esperar a la porta del col.legi electoral per anar recordant antics favors, que les coses no es poden fer com si estiguessim dintre la cançó de Mano Negra:





Esta ciudad es la propiedad del señor Matanza
Esa joya, esa mina y esa finca y ese mar,
ese paramilitar son propiedad del señor Matanza
Ese federal, ese chivato, ese sapo al sindicato
y el obispo general son propiedad del señor Matanza
Buenas jineteras y alcohol estan bajo control
la escuela y el monte de piedad son propiedad del señor Matanza
El decide lo que va, dice lo que no sera
decide quien la paga dice quien vivira
Esa y esa tierra y ese bar son propiedad
son propiedad del señor Matanza
Y a mi ñero llevan pal monte
Y a mi ñero llevan pal monte
Y mi ñero que lo llevan y se van los que matan ¡pan pan!
son propiedad del señor Matanza
El decide lo que va, dice lo que no sera
decide quien la paga dice quien vivira
No se puede caminar sin colaborar con su santidad, el señor Matanza
Y a mi ñero llevan pal monte
Y a mi ñero llevan pal monte
Y mi ñero que lo llevan y se van los que matan pan! pan!
son propiedad del señor Matanza
A mi ñero llevan pal monte
A mi ñero llevan pal monte
Si lo tiro si lo tiro el basuco la mentira ...
¡Escuchalo buey! ¡su palabra es ley ¡Pou pou!)
Señor Matanza
El decide lo que va, dice lo que no sera
decide quien la paga dice quien sufrira
Esa y esa tierra y ese bar son propiedad del señor Matanza
Y a mi ñero llevan pal monte...
Esa joya esa mina y esa finca y ese mar son propiedad del señor matanza
Y a mi ñero llevan pal monte
Y a mi ñero llevan pal monte
Si no lo manda lo compra, y si no lo compra lo elimina
Y a mi ñero llevan pal monte

Esta clar que a Alpicat, gràcies a la democràcia, no te llevan pal monte, entre d' altre coses perqué el monte l' estan aplanant a base de bulldozzers...

Com pot ser? És prou complicat tot plegat, perquè el control afegeix burrocràcia, però que podem fer? el teixit caciquil és fort i resistent i necessitarem molta energia per trencar amb la impunitat...

De moment tota la força és a : http://www.stopcorrupcioalpicat.org/

NORMES DE VOL-Manual de vol PPL

1) Takeoffs are optional. Landings are mandatory.
2) If you push the stick forward, the houses get bigger. If you pull the stick back, they get smaller.
3) Flying isn't dangerous. Crashing is dangerous.
4) It's always better to be down here wishing you were up there, than up there wishing you were down here.
5) The only time you have too much fuel is when you're on fire.
6) The propeller is just a big fan in front of the plane used to keep the pilot cool. When it stops, you can actually watch the pilot start sweating.
7) When in doubt, hold on to your altitude. No one has ever collided with the sky.
8) A "good" landing is one from which you can walk away. A "great" landing is one after which they can use the plane again.
9) Learn from the mistakes of others. You won't live long enough to make all of them yourself.
10) You know you've landed with the wheels up if it takes full power to taxi to the ramp.
11) The probability of survival is directly proportional to the angle of arrival.
12) Stay out of clouds. The silver lining everyone keeps talking about might be another airplane going in the opposite direction.
13) Reliable sources also report that mountains have been known to hide out in clouds.
14) There are three simple rules for making a smooth landing. Unfortunately, no one knows what they are.
15) You start with a bag full of luck and an empty bag of experience.The trick is to fill the bag of experience before you empty the bag of luck.
16) In the ongoing battle between objects made of aluminum going hundreds of miles per hour and the ground going zero miles per hour, the ground has yet to lose.
17) Good judgment comes from experience. Unfortunately, experience usually comes from bad judgment.
18) It's always a good idea to keep the pointy end going forward as much as possible.
19) Remember, gravity is not just a good idea. It's the law. And it's not subject to repeal
20) Always try to keep the number of landings you make equal to the number of takeoffs you've made.
21) The three most useless things to a pilot ?a) altitude above youb) runway behind youc) 1/10 of a second ago.
22) Helicopters can't fly; they're just so ugly the earth repels them.

CARROS DE FOC. QUE SEMOS PERSONAS HUMANAS! (III)
La tercera i última sèrie de fotos de lluiment ( com si fos un concurs de sardanes).
Doncs això que aqui els tres que vam caminar amunt i avall...un pre-pare, un pare i un que no pensa en ser pare..de moment!
Hi ha ademés una foto molt interessant de totes les pastis, gels i demés porqueries que prenèiem per aguantar...com pensàveu que ho vam fer sinó?

PAISATGES CARROS DE FOC (II)
Tot i que els paisatges ja valen caminar per allà dalt, és molt més que mirar per una pantalla d' alta definició, l' aire pur, la sensació de natura despiadada, el sentit que te la paraula refugi...
Molts montanyencs puristes menyspreen els carros de foc per ser una activitat comercial..però passa sempre amb els que es donen "d' especials" quan els invaeixen el seu espai gent normal i corrent mitjanament entrenada... de fet gent com en Kilian Jornet o la Mireia Miró que son uns autèntics " Master and Commander" tenen una opinió molt diferent, de fet en Kilian va viure a un refugi de muntanya quan era petit i la Mireia cada any treballa de guarda al Colomina...
La opinió d' aquests no te color al que em pugui dir un pelacanyes amb infúles de montanyenc...

Per donar una minúscula idea i especialment per animar als lectors a fer aquesta o una altra ruta similar de les que ja dedicarem un post a parlarne.. posem quatre fotos mal triades...

CARROS DE FOC. RUTA DE REFUGIS (I)
Els motxillers han tornat a agafar la motxilla aquest estiu per posarse a fer un viatge circular.
Una ruta per tots els refugis de montanya del Parc Nacional d' Aiguestortes i Llac de Sant Maurici. Durant 4 dies hem estat deixant-hi la pell ( literalment la dels peus) pujant i baixant colls.
Els tres integrants de la expedició vam acabar amb alguna caiguda i magulladura, però vàrem aconseguir la fita marcada.
Ens sentim molt orgullosos de la samarreta que ens van donar que està reservada als finishers i sobretot del temps caminant, descansant al refugi o dutxant-nos amb glaçons...mmm...

Motxillers!!! La motxilla a l' esquena que és on ha de ser!!!

NENS DE LAOS I CAMBODJA

Serà que un comença a veure's abduit per això de la paternitat...

MITJANS DE TRANSPORT AL SUD-EST ASIÀTIC
Seguint amb el sistema de blogging per temàtiques, avui presentem els suggerents, segurs, còmodes i eficaços sistemes per traslladarse que tenen aquests pobles allunyats de casa nostra.
Podria haver recollit el guant que l' amic Babunski ens ha llençat des de lo-lleidata.blogspot.com i posar 7 mitjans de transport, però preferim fer un especial més endavant amb els 7 llocs que ningú es pot perdre si es considera un bon motxiller.
Solcar el riu Mekong en una fràgil embarcació passant per pobles on els nens es banyen sense problemes en aquelles perilloses aigues et fa pensar que potser fem un grà massa de sobreprotecció... aconseguim que els nostres fills no s' ofeguin, però que es passin la vida amb por o que infravalorin els perills al no haverlos patit mai...
No fa gaire gracia agafar avionets on veus que les rodes no tenen practicament dibuix i esta caient una tormenta tropical, però et curteix i t' ensenya que la majoria de les pors son sense fonament.
I que dir de l' absurditat del mon modern que disenya sistemes de transport que no et mouen del lloc...
Pot semblar mentida però els indoxinesos no tenen gaire problema per conduir en llocs aparentment caotics perque els hi manca una cosa que en aquest coi de pais ens sobra: mala llet conduint. Alli si un es posa pel mig i cap un costat i cap a un altre, no intenten el.liminarlo ni intenten passar davant de l' altre ni foten el morro del 4x4 mega SUV de torn.
Simplement passen i els altres deixen passar. Per cert això ens recorda un dia fa menys d' un any, on vam tenir una experiència desagradable amb un Audi Q7 i un Volvo XC90 conduits per energúmens al centre de Lleida, que creien que estaven portant un tanc Panzer IV en plena Blitzkrieg per la estepa rusa. El resultat va ser un petit accident sense conseqüències, dos pares de familia d' uns 50 anys pegantse cops al mig del carrer i un estat de nervis important...nosaltres purs mers espectadors, per cert!
Però gràcies a Déu que és obvi que hi ha gent amb cara i ulls com els de la Conxinxina!
No els hi calen carrils bici per anar tranquils amb dues rodes...no si n' em d' aprendre de coses...