Ich bin ein berliner!
Els motxillers seguint els passos d’ en Kennedy han fet una escapada a una ciutat meravellosa.
Moderna sense perdre les arrels històriques, oberta a tothom , cosmopolita, neta, tranquil·la.
Doncs això mateix a Berlin falta gent!
Sorprenentment els vols més barats els vam trobar fent escales amb companyies tradicionals.
L’ anada via Zurich amb Spanair, una companyia que els motxillers estan utilitzant força (òbviament els preu més baix primer ;) i després Swiss.
A Berlin a l’ aeroport Tegel, un autobús urbà ens portà a una pensió força decent molt a prop de Zooplatz.
La casa tenia una placa on recordava una resident jueva que havia mort a Auschwitz.
Us recomanem els abonaments de 3 dies per a tots els transports urbans de Berlin.
La ciutat en si és molt agradable de passejar sobretot els parcs i les grans avingudes comunistes del Berlin est.
Encara queden alguns trossos del mur, altres zones simplement hi ha una ratlla per on passava o res directament.
La visita al Check Point Charlie, el més famós dels passos entre el Sector Americà i el Soviètic on es van arribar a enfrontar cara a cara els tancs d’ un i altre bàndol on entenem ( sense cap rigor històric) el punt on la guerra freda va deixar de tenir aquest nom. Crec és que un encreuament de carrers va ser el lloc on el món va estar més a punt de desaparèixer.
Allà mateix el museu del mur, és un lloc interessantíssim de la història recent de Berlin i de fet del món. Molt a prop vam veure el pàrking on davall hi ha el bunker on en Hitler es va suïcidar.
Sembla ser que les estructures son tan cares de trencar que van preferir fer un pàrking a superfície i passar una tupida capa asfàltica pel damunt.
També varem visitar una exposició del terror. És a l’ aire lliure a les ruïnes del que havia estat la Gestapo ( que recorda a alló-alló, però no era de broma precisament).
Sorprèn la capacitat d’ alemanya per haver afrontat la seva pròpia història, ensenya el que sovint a quedat amagat és a dir la resistència alemanya al nazisme i la brutal repressió d’ aquest.
Entenc que la majoria dels alemanys simplement esperessin de braços creuats que aquell malson acabés. No tenien més remei.
La part gastronòmica es basà gairebé exclusivament en restaurants italians, alguns d’ excel·lents a uns preus gens exagerats. Les provatures de menjars alemanys com espinacs amb saltxixes i patates amb suc van ser una troballa sorprenent, mai hauríem dit que algú pogués pagar per menjar aquell fàstic amb gust de vi. Ja ho diuen viatjar és conèixer!
No podríem deixar de citar la torre de comunicacions, algo turista però amb bones vistes i els museus, especialment els temples sencers que van deixar montadets iguals que on estaven a l’ antiga Babilònia, a Grècia i a milers d’ altres llocs però sorprenentment es troben a la República Alemanya. Les mateixes excuses conservacionistes del British Museum o del Metropolitan ens comuniquen la seva autocomplaença espoliadora.
Els motxillers seguint els passos d’ en Kennedy han fet una escapada a una ciutat meravellosa.
Moderna sense perdre les arrels històriques, oberta a tothom , cosmopolita, neta, tranquil·la.
Doncs això mateix a Berlin falta gent!
Sorprenentment els vols més barats els vam trobar fent escales amb companyies tradicionals.
L’ anada via Zurich amb Spanair, una companyia que els motxillers estan utilitzant força (òbviament els preu més baix primer ;) i després Swiss.
A Berlin a l’ aeroport Tegel, un autobús urbà ens portà a una pensió força decent molt a prop de Zooplatz.
La casa tenia una placa on recordava una resident jueva que havia mort a Auschwitz.
Us recomanem els abonaments de 3 dies per a tots els transports urbans de Berlin.
La ciutat en si és molt agradable de passejar sobretot els parcs i les grans avingudes comunistes del Berlin est.
Encara queden alguns trossos del mur, altres zones simplement hi ha una ratlla per on passava o res directament.
La visita al Check Point Charlie, el més famós dels passos entre el Sector Americà i el Soviètic on es van arribar a enfrontar cara a cara els tancs d’ un i altre bàndol on entenem ( sense cap rigor històric) el punt on la guerra freda va deixar de tenir aquest nom. Crec és que un encreuament de carrers va ser el lloc on el món va estar més a punt de desaparèixer.
Allà mateix el museu del mur, és un lloc interessantíssim de la història recent de Berlin i de fet del món. Molt a prop vam veure el pàrking on davall hi ha el bunker on en Hitler es va suïcidar.
Sembla ser que les estructures son tan cares de trencar que van preferir fer un pàrking a superfície i passar una tupida capa asfàltica pel damunt.
També varem visitar una exposició del terror. És a l’ aire lliure a les ruïnes del que havia estat la Gestapo ( que recorda a alló-alló, però no era de broma precisament).
Sorprèn la capacitat d’ alemanya per haver afrontat la seva pròpia història, ensenya el que sovint a quedat amagat és a dir la resistència alemanya al nazisme i la brutal repressió d’ aquest.
Entenc que la majoria dels alemanys simplement esperessin de braços creuats que aquell malson acabés. No tenien més remei.
La part gastronòmica es basà gairebé exclusivament en restaurants italians, alguns d’ excel·lents a uns preus gens exagerats. Les provatures de menjars alemanys com espinacs amb saltxixes i patates amb suc van ser una troballa sorprenent, mai hauríem dit que algú pogués pagar per menjar aquell fàstic amb gust de vi. Ja ho diuen viatjar és conèixer!
No podríem deixar de citar la torre de comunicacions, algo turista però amb bones vistes i els museus, especialment els temples sencers que van deixar montadets iguals que on estaven a l’ antiga Babilònia, a Grècia i a milers d’ altres llocs però sorprenentment es troben a la República Alemanya. Les mateixes excuses conservacionistes del British Museum o del Metropolitan ens comuniquen la seva autocomplaença espoliadora.
El diuemenge al mati visita en un mercadet d' aquests que només hi vas quan estas en una ciutat que no és la teva, plena de coses inutils de decoració, però que sempre agrada veure quines xorrades tenen els altres per vendre.
La visita a la porta de Brandemburg, el Reichstag, el Bundestag, clàssics que no podien escapar juntament amb l’ estadi olímpic, un agradable passeig en tren de rodalies.
La visita a la porta de Brandemburg, el Reichstag, el Bundestag, clàssics que no podien escapar juntament amb l’ estadi olímpic, un agradable passeig en tren de rodalies.
