OVIEU
Diuen que Espanya és Asturies i la resta conquerida.
Sincerament els motxillers no saben si allò és Espanya, però el que és clar és que els Països Catalans son terra conquerida.
A primera hora ho van ser per les armes i sobretot les traïcions de la alta politica europea i actualment ho son per les companyies aèries de baix cost alemanyes.
Però dels senyors d’ Air Berlin que a part de dedicar-se a la gestió aeronàutica tenen temps per dedicar-se a la filologia ja en parlarem un altre dia.
O potser no perque una empresa que insulta una llengua i un poble no mereix gaire més que el despreci de tots els altres pobles. La llàstima és que porti el nom d’ aquella bella població germana ja coneguda pels motxillers.
Però parlem del que interessa avui. Asturies és bàsicament el que un imagina.
Verd, pluja, tot molt net i polit. Algo d' indústria siderúrgica i un museu de les mines que impresiona.

Si visites aquell museu t' ho penses dos cops abans de dir quina feina més dura que tinc.

Com som motxillers però no tontos, la invitació a dormir a l’ Hotel de La Reconquista no podia ser obviat. Impresionant.
Per un motxiller republicà un pèl massa de Principe Felipe per alli, princesa de Astúrias per allà, però qui son uns catalanets per queixarse de lo patriotes que son els espanyols amb la seva nació?
Pels carrers d’ Oviedo et pots trobar un gall d’ indi o un ànec caminant davant teu diuen que és una ciutat multipremiada per la qualitat de vida i netedat.
Sincerament ho és.
L’ aeroport és al mig del no res però a la vegada aquesta és la seva fortalesa.
Un aeroport a uns 50 km de Gijón i Oviedo.Ple de vols regionals i internacionals.
Quina diferència de la politica de microaeroports tipus Alguaire que sobreviuen a base de subvencions.
Aish, aquests asturianos que ens han d’ ensenyar tant...sobretot a ploure!

Ich bin ein berliner!
Els motxillers seguint els passos d’ en Kennedy han fet una escapada a una ciutat meravellosa.
Moderna sense perdre les arrels històriques, oberta a tothom , cosmopolita, neta, tranquil·la.
Doncs això mateix a Berlin falta gent!
Sorprenentment els vols més barats els vam trobar fent escales amb companyies tradicionals.
L’ anada via Zurich amb Spanair, una companyia que els motxillers estan utilitzant força (òbviament els preu més baix primer ;) i després Swiss.
A Berlin a l’ aeroport Tegel, un autobús urbà ens portà a una pensió força decent molt a prop de Zooplatz.
La casa tenia una placa on recordava una resident jueva que havia mort a Auschwitz.
Us recomanem els abonaments de 3 dies per a tots els transports urbans de Berlin.
La ciutat en si és molt agradable de passejar sobretot els parcs i les grans avingudes comunistes del Berlin est.
Encara queden alguns trossos del mur, altres zones simplement hi ha una ratlla per on passava o res directament.
La visita al Check Point Charlie, el més famós dels passos entre el Sector Americà i el Soviètic on es van arribar a enfrontar cara a cara els tancs d’ un i altre bàndol on entenem ( sense cap rigor històric) el punt on la guerra freda va deixar de tenir aquest nom. Crec és que un encreuament de carrers va ser el lloc on el món va estar més a punt de desaparèixer.
Allà mateix el museu del mur, és un lloc interessantíssim de la història recent de Berlin i de fet del món. Molt a prop vam veure el pàrking on davall hi ha el bunker on en Hitler es va suïcidar.
Sembla ser que les estructures son tan cares de trencar que van preferir fer un pàrking a superfície i passar una tupida capa asfàltica pel damunt.
També varem visitar una exposició del terror. És a l’ aire lliure a les ruïnes del que havia estat la Gestapo ( que recorda a alló-alló, però no era de broma precisament).
Sorprèn la capacitat d’ alemanya per haver afrontat la seva pròpia història, ensenya el que sovint a quedat amagat és a dir la resistència alemanya al nazisme i la brutal repressió d’ aquest.
Entenc que la majoria dels alemanys simplement esperessin de braços creuats que aquell malson acabés. No tenien més remei.
La part gastronòmica es basà gairebé exclusivament en restaurants italians, alguns d’ excel·lents a uns preus gens exagerats. Les provatures de menjars alemanys com espinacs amb saltxixes i patates amb suc van ser una troballa sorprenent, mai hauríem dit que algú pogués pagar per menjar aquell fàstic amb gust de vi. Ja ho diuen viatjar és conèixer!
No podríem deixar de citar la torre de comunicacions, algo turista però amb bones vistes i els museus, especialment els temples sencers que van deixar montadets iguals que on estaven a l’ antiga Babilònia, a Grècia i a milers d’ altres llocs però sorprenentment es troben a la República Alemanya. Les mateixes excuses conservacionistes del British Museum o del Metropolitan ens comuniquen la seva autocomplaença espoliadora.

El diuemenge al mati visita en un mercadet d' aquests que només hi vas quan estas en una ciutat que no és la teva, plena de coses inutils de decoració, però que sempre agrada veure quines xorrades tenen els altres per vendre.
La visita a la porta de Brandemburg, el Reichstag, el Bundestag, clàssics que no podien escapar juntament amb l’ estadi olímpic, un agradable passeig en tren de rodalies.

THIS IS..... IBIZA!




A vegades no cal anar gaire lluny per que el món vingui a prop teu.
Be, no se qui va dir "Qui fuig a terres calentades per altres sols, no fuig en realitat d' un mateix?"
Doncs això mateix, coincidint amb la època on molts viatges son químics i altres son de Viajes Marsans us volem engrescar a un viatget ben a prop.

No coneixem cap metanàlisi que aclareixi quina de les dos opcions de viatges és més perillosa però de ben segur la segona pot donar resultats al·lucinògens i s’ han descrit casos de Out Body Experiences.

Menys mal que l’ any passat ens deien “t’ ho dic jo” i aquest any ens diuen “de tota confiança”. Imaginat que et diuen, no et donem cap confiança! Seria la ruïna de Viatges Marsans i inclús algun potser despertaria de la inòpia i es convertiria en motxiller!

Ah! Però n’ hi ha encara de més llestos! Viatges Barceló, que a pesar del nom no publica ni els fulletons promocionals en català, s’ han tret del barret el concepte ViajeroBarceló. Com allò del Curro ja esta un pelín demodé doncs ara toca aproximar-se al rollito motxiller. De totes maneres la pagina web monolingüe és com el 90% restant de pagines de viatges en agències de viatges.

Doncs això aprofitant que motxillers fa un any i que encara queda molt mon per veure relaxem-nos una mica i disfrutem dels sentits.......THIS IS IBIZA!!!! (o eivissa si ens posem molt farrucs!).

L' ALGUER

Be, aquest blog és lentet, però no mor...

Moltes coses han viscut motxillers en aquest temps....un matrimoni, un viatget a Sardenya semi-motxi i alguna coseta mes....

Ara be, el que no pensavem ni de bon tros és l' enamorament que vam sentir de la bonica ciutat de l' Alguer.

Des de el primer moment, la gent, la olor, el menjar, el paisatge, la tranquilitat i perquè no la llengua i la cultura de casa....perfecte!

L' alguer sorprenentment no ha sofert animalades zaplaneres ni de fet el nord de Sardenya que vam visitar posteriorment et posaven el cor compungit.

Més aviat al contrari el patiment era de dir, uish, encara no han arribat aqui les maquines, uish això son desenes de kilòmetres de costa sense una construcció....

Mmm, ah! es clar estavem en un pais avançat, almenys una mica més que el nostre!

Quan em pregunten al tornar, escolta això del català al Alguer es mentida, no?

Doncs ho he de dir clarament. NO! La gent parla català, especialment si tu els hi parles!

Evidentment hi ha gent que no, però després m' he asabentat que a pesar que és considerada la llengua dels probes ( alguerés) la parlen poc més d' un 40% de la població, a pesar dels fluxos migratoris i la presió del sard i l' italià.

A Barcelona el parlen un percentatge similar.

A la pregunta de que és el que parlen et diuen alguerés. Els hi dius català? I et diuen si el català que es parla a l' alguer. Uish! De fet l' ajuntament va posar un monument per la unitat de la llengua.

Us puc ben asegurar que es un català antic, molt més dolç i simpàtic amb lletres canviades com el port és el polt, però que s' entén perfectament i t'entenen perfectament.

Sardenya és la segona illa més gran del mediterrani i per tant les distàncies son considerables.

De fet nosaltres molt al nostre pesar vam marxar de l' alguer i creuant pel nord vam anar a Costa Esmeralda.

Per una vegada a la vida val la pena veure allò.

Tenia la sensació d' estar al poble mediterràni de Port Aventura. Els carrers, les cases, els bars, tot respirava un ambient artificialment net i polit, però s' ha de dir que molt agradable.

Els preus gens desorbitats pels llocs on preneiem Martinis i Bloody Marys....Porto Cervo, Porto Rotondo, Palau....

Si voleu veure Beautiful People i llots privats que semblen de la Transmediterranea, aneu a Porto Cervo.

De veritat que encara que no us interessi tot plegat, val la pena fer una passejada per veure realitats paraleles que passen tambè al nostre món.

Per cert estigueu atents perque motxillers comença a moure's amb força!

XIPRE.
No és gens fàcil arribar-hi.
Via Londres tens 5 hores de viatge travessant Alemanya, Alps Austríacs, Països Balcans, Grècia, Turquia i finalment Xipre.
El viatger acostuma a anar acompanyat en l' avió de 200 jubilats britànics que van a la seva "villa" així en diuen a les adossades, generalment força cutres, que estan sortint com a bolets per tota l' illa.
Per si no ho sabeu la obsessió número 1 dels britànics és bàsicament comprarse una "villa" a algún lloc amb sol.
I per a aquesta fita tenen un bombardeig d' anuncis a la tele de Polaris World in Murcia ( tranquils que no surt el Camacho), les revistes de l' avió tot són de affordable villas i coses per l' estil.
La vista aèria és d' una illa mediterrània i per tant seca, amb trossos trencats per "villas".
Un cop a terra la imatge de la gent és diferent. La sensació es de que has arribat a Turquia.
Poc a poc però la idea va canviant llegint les superrevistes on et prometen la felicitat absoluta si et compres una villa a Xipre. Entres en el paraís terrenal, si només mires les fotos dels anuncis, és clar.
De totes maneres motxillers lluny de queixarse d' aquesta situació, celebra que aquests britànics, buscant un país assolejat, que condueixen per on toca, és a dir per l' esquerra, que parlen anglès i és força barat, prefereixin venir cap aquests racons de mon que a continuar carregant-se el País Valencià al complet.
L' autovia que va de Paphos a Larnaka ofereix un parell de curiositats. Es tracta d' una típica autovia pagada pels fons de cohesió europea en un lloc on no la necessiten.
Recorda l' autovia Burgos-León que en una propera ocasió explicarem.
Evidentment aquesta autovia està completament buida. Be, no, de tant en tant et creues amb un cotxe de lloguer.
Una dada curiosa Nicosia és la única capital del món amb un muro que la divideix amb dos. A sobre hi ha dos mossegades de l' illa que continuen sota domini britànic.
Tenen els turcs a dins de casa i una linia verda fronterera que pertany a l' ONU.
Ja podeu tenir ben clar que mentre els turcs no diguin adeu a les seues villes particulars a Xipre, no entraran a la UE.
Respecte a l' ocupació britànica ningú en diu res, només faltaria! ;)

TURISTA, TU ETS EL TERRORISTA!
Ha costat.
Però ha tornat. Benvinguts al blog de viatges més eclètic del món.
Fins ara no sortiem ni al google, però desde fa poc si poseu blog motxillers, sortim els primers, cosa que parla molt malament del sistema qualitatiu de google!
Això ens fa pujar la autoestima i tot i les desgràcies que estan fent per aquests mons alguns constructors amagats de politics.
Al arribar a Màlaga el primer que et trobes al sortir de l' aeroport internacional Pablo Ruiz Picasso direcció Torremolinos és el MONUMENTO AL TURISTA.
Evidentment els motxillers han de buscar la farmàcia més propera per fer-se amb dosis de corticoides per intentar calmar el sarpullit que li surt a un a la pell.
La ment pensant que va financiar aquell bodrio no veia que els turistes són la plaga més enverinadora que hi ha. Son heroina pura.
A diferència dels motxillers que passen i deixen diners de baix cost en supermercats, albergs superecològics i sostenibles i restaurants de la gent del poble, s' empapen i empapen de cultura, es fan amb la gent; els turistes destrossen territoris, arrasen amb poblacions i paisatges, deixen territoris com el que motxillers es van trobar a Benalmàdena a principis de febrer: Unes poblacions fantasmes on sembla que siguis l' únic supervivent d' una plaga divina.
Us penseu que Marina d' Or suposa algún benefici per la desèrtica població de la Plana Alta conquerida el 1233 per Jaume I i reconquerida pel PP a finals del S.XX?
NO. Únicament beneficia als treballadors Moldaus i Ucranians que envien a casa la pràctica totalitat dels seus ingresos i a quatre treballadors centramericans en tasques de serveis de baixa qualitat.
Hi ha moments que s' han de posar en una balança beneficis i perjudicis del progrés. No som antiespeculació, no estem contra la inversió i el capital privat. Però estem a favor que el progrés sigui real. No fictici com tot el que envolta Marina D' Or.