ALGUAIRE-PALMA-ALGUAIRE
Tot i que ens van fer un flamant aeroport al costat de casa, innecessari però no un aeroport fantasma, la situació familiar dels motxillers havia impedit fins ara utilitzar-lo.
Quan més trànsit aeroportuari tenia, amb conexions a Europa i conexions a Barcelona ;) els motxillers portaven una motxilla doble que no es podia facturar.
Aixi que aprofitant les moltes milles acumulades que anaven caducant cada any i un talonari de talons regalat perque suposem que ens devien veure molt apurats…fa uns dies vam decidir fer una escapada romàntica i motxillera.
Sortiem un divendres de tardor a les 13h des de Alguaire en un aeroport en mig de les obres que preparen la que esperem, aquest cop si, multitudinària campanya de esquiadors.
Ens ha sorprés agradablement veure un CRJ-200 d ' Air Nostrum ens estava esperant a la zona aire que haviem accedit rapidíssimament.
Per un costat és obvi que en menys d’ una hora serem a Son San Joan si no tenim restriccions en un aeroport colapsat per AirBerlin, per altra banda perdem una mica l' àurea d’ aventura al no anar-hi amb un turboprop ATR o DASH-8.
De totes maneres com erem unes 6 persones vam tenir una sortida per la 13 molt glamurosa amb una senyora dient que li semblava que anavem amb jet privat.
El vol ha estat molt plaenter, hem hagut de fer alguna espera però a les 14:00 llogavem un Fiat Panda i a les 14:30 ens sentàvem a dinar al mig de Palma… tot un luxe!
Un dinar de menú en un restaurant petit però molt bo.
Després de dinar un passeig pel barri gòtic, admirant les cases senyorials com les que es va restaurar el Matas amb el que treia del Palma Arena amb la ajuda de l’ Urdangarín…. i finalment a l’ hotel.
L’ hotel Dalí no és gaire recomanable. És lluny de tot, l’ exterior és força rònec, l’ interior no millora gaire i l’ esmorzar, una presa de pèl.
Per la nit aprofitem per anar a dinar al port en un restaurant amb una carta una mica absurda plena de proteina animal i sense res més per poder pair. De totes maneres em sopat força bé i un preu alt però no abusiu que ja és tot un repte.
Passeig després per fer baixar tanta proteina junta i cap a l’ hotel a descansar.
Al matí de dissabte hem aprofitat per fer una excursió de caminada pel parc natural de la
Dragonera, visitant un convent de monjos trapenses i fent una bona suada, que finalment s’ ha vist recompensada al poder anar dinar una paella a Ca’n Paco de Banyalbufar en mig de la Serra de Tramuntana.
Camí de corbes fins a Deià on em vist la casa on va viure tants anys l’ admirat Robert Graves, autor de Jo, Claudi. Alli és molt agradable passejar pels carrers i el cementiri i parar a mirar els preus de la carta del Restaurant La Residence, propietat de Richard Branson, aproximadament 80 euros per plat!!!
Després tornant cap a Palma, passem per Sòller a fer un suc de taronja, que té una fama guanyada tot i que no és la època. Agradable plaça i passeig.
La nit sopar de retiro després d’ un dia força intens.
El diumenge al matí, per no tornar a patir l’ esmorzar de l’ Hotel Dalí, anem a un lloc difícil de trobar però un tresor amagat amb totes les paraules.
Es la pastisseria de Can Joan de S’ aigo. Les millors ensaimades soles, amb crema, amb cabell d’ angel i amb sobrassada que els motxillers han tastat mai…com ho sabem?
Perque les vam menjar totes!!!
Tips que no podiem més, hem anat a animar els esforçats Maratonians de la TUI Marathon.
TUI és l’ operador turisitic més gran d’ Alemanya i en un lloc on hi ha Alemanys sota les pedres... doncs era d’ esperar que tot hi tingui relació.
Finalment hem anat a S’ Arenal a passejar per la sorra. És un lloc horrendo, però com és una època de poc turisme i el dia era perfecte ha estat molt agradable.
Finalment tornar el cotxet que ha fet un bon servei i dinar rapit d’ aeroport. A les 15h embarcavem ara ja força plens i a les 15:45h aterravem plàcidament a l’ Aeroport Lleida-Alguaire per la 31 que és la que té ILS CAT I i la més directa per a nosaltres. En 5 minuts de rellotge ja èram fora de l’ aeroport i quelcom que mai haviem viscut: en 10 minuts entrant a casa!!!
Una experiència que esperem tornar a repetir!
Quan més trànsit aeroportuari tenia, amb conexions a Europa i conexions a Barcelona ;) els motxillers portaven una motxilla doble que no es podia facturar.
Aixi que aprofitant les moltes milles acumulades que anaven caducant cada any i un talonari de talons regalat perque suposem que ens devien veure molt apurats…fa uns dies vam decidir fer una escapada romàntica i motxillera.
Sortiem un divendres de tardor a les 13h des de Alguaire en un aeroport en mig de les obres que preparen la que esperem, aquest cop si, multitudinària campanya de esquiadors.
Ens ha sorprés agradablement veure un CRJ-200 d ' Air Nostrum ens estava esperant a la zona aire que haviem accedit rapidíssimament.
Per un costat és obvi que en menys d’ una hora serem a Son San Joan si no tenim restriccions en un aeroport colapsat per AirBerlin, per altra banda perdem una mica l' àurea d’ aventura al no anar-hi amb un turboprop ATR o DASH-8.
De totes maneres com erem unes 6 persones vam tenir una sortida per la 13 molt glamurosa amb una senyora dient que li semblava que anavem amb jet privat.
El vol ha estat molt plaenter, hem hagut de fer alguna espera però a les 14:00 llogavem un Fiat Panda i a les 14:30 ens sentàvem a dinar al mig de Palma… tot un luxe!
Un dinar de menú en un restaurant petit però molt bo.
Després de dinar un passeig pel barri gòtic, admirant les cases senyorials com les que es va restaurar el Matas amb el que treia del Palma Arena amb la ajuda de l’ Urdangarín…. i finalment a l’ hotel.
L’ hotel Dalí no és gaire recomanable. És lluny de tot, l’ exterior és força rònec, l’ interior no millora gaire i l’ esmorzar, una presa de pèl.
Per la nit aprofitem per anar a dinar al port en un restaurant amb una carta una mica absurda plena de proteina animal i sense res més per poder pair. De totes maneres em sopat força bé i un preu alt però no abusiu que ja és tot un repte.
Passeig després per fer baixar tanta proteina junta i cap a l’ hotel a descansar.
Al matí de dissabte hem aprofitat per fer una excursió de caminada pel parc natural de la
Dragonera, visitant un convent de monjos trapenses i fent una bona suada, que finalment s’ ha vist recompensada al poder anar dinar una paella a Ca’n Paco de Banyalbufar en mig de la Serra de Tramuntana.
Camí de corbes fins a Deià on em vist la casa on va viure tants anys l’ admirat Robert Graves, autor de Jo, Claudi. Alli és molt agradable passejar pels carrers i el cementiri i parar a mirar els preus de la carta del Restaurant La Residence, propietat de Richard Branson, aproximadament 80 euros per plat!!!
Després tornant cap a Palma, passem per Sòller a fer un suc de taronja, que té una fama guanyada tot i que no és la època. Agradable plaça i passeig.
La nit sopar de retiro després d’ un dia força intens.
El diumenge al matí, per no tornar a patir l’ esmorzar de l’ Hotel Dalí, anem a un lloc difícil de trobar però un tresor amagat amb totes les paraules.
Es la pastisseria de Can Joan de S’ aigo. Les millors ensaimades soles, amb crema, amb cabell d’ angel i amb sobrassada que els motxillers han tastat mai…com ho sabem?
Perque les vam menjar totes!!!
Tips que no podiem més, hem anat a animar els esforçats Maratonians de la TUI Marathon.
TUI és l’ operador turisitic més gran d’ Alemanya i en un lloc on hi ha Alemanys sota les pedres... doncs era d’ esperar que tot hi tingui relació.
Finalment hem anat a S’ Arenal a passejar per la sorra. És un lloc horrendo, però com és una època de poc turisme i el dia era perfecte ha estat molt agradable.
Finalment tornar el cotxet que ha fet un bon servei i dinar rapit d’ aeroport. A les 15h embarcavem ara ja força plens i a les 15:45h aterravem plàcidament a l’ Aeroport Lleida-Alguaire per la 31 que és la que té ILS CAT I i la més directa per a nosaltres. En 5 minuts de rellotge ja èram fora de l’ aeroport i quelcom que mai haviem viscut: en 10 minuts entrant a casa!!!
Una experiència que esperem tornar a repetir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada