THIS IS..... IBIZA!




A vegades no cal anar gaire lluny per que el món vingui a prop teu.
Be, no se qui va dir "Qui fuig a terres calentades per altres sols, no fuig en realitat d' un mateix?"
Doncs això mateix, coincidint amb la època on molts viatges son químics i altres son de Viajes Marsans us volem engrescar a un viatget ben a prop.

No coneixem cap metanàlisi que aclareixi quina de les dos opcions de viatges és més perillosa però de ben segur la segona pot donar resultats al·lucinògens i s’ han descrit casos de Out Body Experiences.

Menys mal que l’ any passat ens deien “t’ ho dic jo” i aquest any ens diuen “de tota confiança”. Imaginat que et diuen, no et donem cap confiança! Seria la ruïna de Viatges Marsans i inclús algun potser despertaria de la inòpia i es convertiria en motxiller!

Ah! Però n’ hi ha encara de més llestos! Viatges Barceló, que a pesar del nom no publica ni els fulletons promocionals en català, s’ han tret del barret el concepte ViajeroBarceló. Com allò del Curro ja esta un pelín demodé doncs ara toca aproximar-se al rollito motxiller. De totes maneres la pagina web monolingüe és com el 90% restant de pagines de viatges en agències de viatges.

Doncs això aprofitant que motxillers fa un any i que encara queda molt mon per veure relaxem-nos una mica i disfrutem dels sentits.......THIS IS IBIZA!!!! (o eivissa si ens posem molt farrucs!).

L' ALGUER

Be, aquest blog és lentet, però no mor...

Moltes coses han viscut motxillers en aquest temps....un matrimoni, un viatget a Sardenya semi-motxi i alguna coseta mes....

Ara be, el que no pensavem ni de bon tros és l' enamorament que vam sentir de la bonica ciutat de l' Alguer.

Des de el primer moment, la gent, la olor, el menjar, el paisatge, la tranquilitat i perquè no la llengua i la cultura de casa....perfecte!

L' alguer sorprenentment no ha sofert animalades zaplaneres ni de fet el nord de Sardenya que vam visitar posteriorment et posaven el cor compungit.

Més aviat al contrari el patiment era de dir, uish, encara no han arribat aqui les maquines, uish això son desenes de kilòmetres de costa sense una construcció....

Mmm, ah! es clar estavem en un pais avançat, almenys una mica més que el nostre!

Quan em pregunten al tornar, escolta això del català al Alguer es mentida, no?

Doncs ho he de dir clarament. NO! La gent parla català, especialment si tu els hi parles!

Evidentment hi ha gent que no, però després m' he asabentat que a pesar que és considerada la llengua dels probes ( alguerés) la parlen poc més d' un 40% de la població, a pesar dels fluxos migratoris i la presió del sard i l' italià.

A Barcelona el parlen un percentatge similar.

A la pregunta de que és el que parlen et diuen alguerés. Els hi dius català? I et diuen si el català que es parla a l' alguer. Uish! De fet l' ajuntament va posar un monument per la unitat de la llengua.

Us puc ben asegurar que es un català antic, molt més dolç i simpàtic amb lletres canviades com el port és el polt, però que s' entén perfectament i t'entenen perfectament.

Sardenya és la segona illa més gran del mediterrani i per tant les distàncies son considerables.

De fet nosaltres molt al nostre pesar vam marxar de l' alguer i creuant pel nord vam anar a Costa Esmeralda.

Per una vegada a la vida val la pena veure allò.

Tenia la sensació d' estar al poble mediterràni de Port Aventura. Els carrers, les cases, els bars, tot respirava un ambient artificialment net i polit, però s' ha de dir que molt agradable.

Els preus gens desorbitats pels llocs on preneiem Martinis i Bloody Marys....Porto Cervo, Porto Rotondo, Palau....

Si voleu veure Beautiful People i llots privats que semblen de la Transmediterranea, aneu a Porto Cervo.

De veritat que encara que no us interessi tot plegat, val la pena fer una passejada per veure realitats paraleles que passen tambè al nostre món.

Per cert estigueu atents perque motxillers comença a moure's amb força!

XIPRE.
No és gens fàcil arribar-hi.
Via Londres tens 5 hores de viatge travessant Alemanya, Alps Austríacs, Països Balcans, Grècia, Turquia i finalment Xipre.
El viatger acostuma a anar acompanyat en l' avió de 200 jubilats britànics que van a la seva "villa" així en diuen a les adossades, generalment força cutres, que estan sortint com a bolets per tota l' illa.
Per si no ho sabeu la obsessió número 1 dels britànics és bàsicament comprarse una "villa" a algún lloc amb sol.
I per a aquesta fita tenen un bombardeig d' anuncis a la tele de Polaris World in Murcia ( tranquils que no surt el Camacho), les revistes de l' avió tot són de affordable villas i coses per l' estil.
La vista aèria és d' una illa mediterrània i per tant seca, amb trossos trencats per "villas".
Un cop a terra la imatge de la gent és diferent. La sensació es de que has arribat a Turquia.
Poc a poc però la idea va canviant llegint les superrevistes on et prometen la felicitat absoluta si et compres una villa a Xipre. Entres en el paraís terrenal, si només mires les fotos dels anuncis, és clar.
De totes maneres motxillers lluny de queixarse d' aquesta situació, celebra que aquests britànics, buscant un país assolejat, que condueixen per on toca, és a dir per l' esquerra, que parlen anglès i és força barat, prefereixin venir cap aquests racons de mon que a continuar carregant-se el País Valencià al complet.
L' autovia que va de Paphos a Larnaka ofereix un parell de curiositats. Es tracta d' una típica autovia pagada pels fons de cohesió europea en un lloc on no la necessiten.
Recorda l' autovia Burgos-León que en una propera ocasió explicarem.
Evidentment aquesta autovia està completament buida. Be, no, de tant en tant et creues amb un cotxe de lloguer.
Una dada curiosa Nicosia és la única capital del món amb un muro que la divideix amb dos. A sobre hi ha dos mossegades de l' illa que continuen sota domini britànic.
Tenen els turcs a dins de casa i una linia verda fronterera que pertany a l' ONU.
Ja podeu tenir ben clar que mentre els turcs no diguin adeu a les seues villes particulars a Xipre, no entraran a la UE.
Respecte a l' ocupació britànica ningú en diu res, només faltaria! ;)

TURISTA, TU ETS EL TERRORISTA!
Ha costat.
Però ha tornat. Benvinguts al blog de viatges més eclètic del món.
Fins ara no sortiem ni al google, però desde fa poc si poseu blog motxillers, sortim els primers, cosa que parla molt malament del sistema qualitatiu de google!
Això ens fa pujar la autoestima i tot i les desgràcies que estan fent per aquests mons alguns constructors amagats de politics.
Al arribar a Màlaga el primer que et trobes al sortir de l' aeroport internacional Pablo Ruiz Picasso direcció Torremolinos és el MONUMENTO AL TURISTA.
Evidentment els motxillers han de buscar la farmàcia més propera per fer-se amb dosis de corticoides per intentar calmar el sarpullit que li surt a un a la pell.
La ment pensant que va financiar aquell bodrio no veia que els turistes són la plaga més enverinadora que hi ha. Son heroina pura.
A diferència dels motxillers que passen i deixen diners de baix cost en supermercats, albergs superecològics i sostenibles i restaurants de la gent del poble, s' empapen i empapen de cultura, es fan amb la gent; els turistes destrossen territoris, arrasen amb poblacions i paisatges, deixen territoris com el que motxillers es van trobar a Benalmàdena a principis de febrer: Unes poblacions fantasmes on sembla que siguis l' únic supervivent d' una plaga divina.
Us penseu que Marina d' Or suposa algún benefici per la desèrtica població de la Plana Alta conquerida el 1233 per Jaume I i reconquerida pel PP a finals del S.XX?
NO. Únicament beneficia als treballadors Moldaus i Ucranians que envien a casa la pràctica totalitat dels seus ingresos i a quatre treballadors centramericans en tasques de serveis de baixa qualitat.
Hi ha moments que s' han de posar en una balança beneficis i perjudicis del progrés. No som antiespeculació, no estem contra la inversió i el capital privat. Però estem a favor que el progrés sigui real. No fictici com tot el que envolta Marina D' Or.

En aquest mes de desembre fidels com sempre a la nostra cita mensual ens proposem encarar el proper any que es gira prou anti-motxi i molt pro-playa bavaro, circuito italia romantica o similar amb la millor de les nostres cares.
S' ha de dir que ja vam estar a punt de rebre els primers motxillers que venien a casa per la gorra, però per motius d' agenda no va ser possible.
Eren dues noies estudiants d' antropologia, una francesa i l' altra austriaca que estaven estudiant a Barcelona i em van enviar els correus per venir a casa...en català!
Sorprèn no? És una llàstima però encara sorprèn.
El que està clar és que venen de paisos desenvolupats amb ments cultivades i no com la majoria de les ments hispàniques que encara tenen molts guarets per fer (tot i que tinc entés que el guaret, alias barbecho, és propi de cultius acientifics i poc desenvolupats).
Les dues noies estan citades per d' aqui unes setmanes per conèixer Lleida i voltants.
A part d' això motxillers va tenir la oportunitat de conèixer durant 24 hores La Habana, agermanats amb Catalunya, perquè ells van patir com nosaltres la fúria española.
De totes maneres ells se'n van sortir millor.
A l' Habana el record son Mojitos ( pol la mañana pa sudal, pol la noche pa fiesteal), molta pudor de fum ( els camions, els cotxes, tot treu fum apestós), gineteras i Fidel. Son uns adeptes, no en trobes ni un que raji. Todo es culpa de lo Etao Unio.

Fins aviat, seguidors!

Mare de Deu!
Els motxillers continuem tant parats com sempre!
Be no del tot! Hem descobert una pàgina gràcies a en Dani, que és impresionant! És la essència dels motxillers!
Visiteu-la si teniu la oportunitat: www.couchsurfing.com
Com podreu suposar tal com posa en l' idioma de Sex Pisotols ( no poso Shakespeare pq. és massa evident) doncs és això surfejar sofàs.
La idea és deixar el teu sofà o llit o el que vulguis o puguis a tothom que vulgui passar-se per casa.
Fort, no? Doncs encara hi ha més tu tambè ho pots fer i de fet no cal que mai tinguis ningú a casa per fer tot el ruc que vulguis per aquests mons de Déu. Us poso una altra pàgina, la del Dani. www.danieljove.com
Fins aviat seguidors de motxillers!
Per cert demà a votar!!!! Visca Catalunya lliure! va que m' he animat, la última: lo-lleidata.blogspot.com molt a veure amb la cita a les urnes i fidel seguidor de motxillers. De fet l' unic!

Hola de nou!
Si ja som a setembre, ara la cosa està més aprop! ah! que no sabeu quina cosa!
doncs està al caure!!!la cara que faig es de ai que cau!!!
vaja vaja!
tranquils que si no ho sabeu, ja ho sabreu!
be que mes? a si una cosa que ja ha caigut segur és la convocatòria de opos, així que pràcticament haurem de posar-nos en plan ositos de santa lucia u sease, hibernant fins que surti el sol aproximadament al febrer que sembla que sortirà l' examen.
Per tant i fins a nova ordre les motxilles dels motxillers quedaran tancades i barrades amb les seves bosses d' escombreria. I és una llàstima ara que podrien estar empaquetades per mil llocs d' aquest mon! De moment estem a terra a estones, però com va dir el Leonardo Da Vinci, Porque una vez que hayas probado el vuelo caminaras por la tierra con la mirada levantada hacia el cielo; porque ya has estado allí y quieres volver" la unica pregunta és: ho va dir en castellà?

Hola a tothom! Avui dia 15 d' agost, comencem a publicar al món les nostres vivències.Volem que sigui una pàgina oberta a tothom.
Esperem que us agradi força.
Sandra i Jordi.